diumenge, 8 de març de 2015

Tots els dies. Sí. Tots els dies són HUIT de març

Un mostratge poètic per commemorar el Dia internacional de la dona treballadora: Comence amb un poema de Maria Àngels Anglada que em va impressionar quan el vaig llegir fa uns anys i m'agrada rellegir-lo de tant en tant.


UNA RESPOSTA



Ja ho sé: els poetes-pares

fan bells poemes quan neix un fill.

També per a mi hauria estat una joia

quan vaig florir d'infants, cisellar versos,

però era una altra la feina: panteixava

per donar-los la vida, aquest llarg somni.

No puc dir que em prenien

temps, força sang: eren coses tan seves

com els plors de la nit.

Les filles ara es drecen com tres àlbers

i jo us demano, amics, una resposta:

Si canto aquest país que estimo amb ira

per què no puc, no podem infantar-lo.



Maria Àngels Anglada. Díptic, Columnes d'hores, 1965-1990.
Columna, Barcelona, 1990.



I a continuació uns poemes que mantenen una estreta relació entre ells: El primer, de Maria Antònia Salvà que porta per títol A les donzelles de l'any 2000, seguit d'una rèplica de Marta Pessarrodona que porta per nom Les Dones De L'any 2000. Gotham '95, i finalment, un poema de Begonya Pozo, En construcció, extret de l'Antologia de dones poetes dels Països Catalans amb el títol ben explicit de Donzelles de l'any 2000 que dóna compte de com han anat rodant les coses, en aquest cas, la crida poètica que en un principi va fer Maria Antònia Salvà, que ha propiciat aquesta antologia. 
 


A LES DONZELLES DE L'ANY DOS MIL


Oh vosaltres, pressentides flors d'amor i gentilesa que viureu quan mon passatge s'haurà fet esborradís; jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa que s'allunya, de mos versos dins l'esbart voleiadís.



Maria Antònia Salvà. El retorn. Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1948.



LES DONES DE L'ANY 2000

GOTHAM '95



Potser tornarem al llapis,

sense veure de l'altra Roma

les acaballes de nou imperi.



La roda de Duchamp serà

quadrada, i una possessió entre núvols

la casa, a voles, cobejada.



Haurem desat, curoses, el segle

de la crueltat i la despesa,

els ametlles eixorcs de rara poesia.



Executives com de Manhattan

o mestresses de casa insospitades,

flors d'amor i de gentilesa no marcides.



A Maria Antònia Salvà, en homenatge



Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. Columna, Barcelona, 1998.


Dins Antologia de poesia catalana femenina. Il·lustracions: Eulàlia Sariola. Autora: Carme Riera. 2003. Editorial Mediterrània.



EN CONSTRUCCIÓ



Ni puta

ni bruixa

ni monja

ni mare

dona sóc

senzillament

dona

i també puta

i bruixa

i monja

i mare

totes

em fan

dona

casualment

dona

possiblement

dona

arquitectònicament

dona.




Dins: Donzelles de l'any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans: A cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig.

Una antologia on també es pot llegir el pròleg de Montserrat Abelló, que, per cert, m'ha fet recordar un poema que personalment em sembla molt i molt bonic, 
 

SÓC COM UNA OMBRA



Sóc com una ombra

perduda en la nit.

Estimo el raig de sol,

l'oreig de la mar,

la rialla fresca,

el dolç somriure,

la mà forta.



Aquesta tarda d'estiu,

plena de llums

rosades, blaves, verdes,

massa crues.

Però caldrà que em posi,

com cada tarda,

a repassar la roba,

ficar les mans dins l'aigua bruta,

i destriar entranyes innocents.

Cosir botons,

empènyer la planxa.



Només de tard en tard,

puc agafar la ploma.



Em dolc el pit

i de l'esquena,

però diré que aquesta tarda

és rosa i blava,

única, molt tendra

inoblidable.

Perquè l'he viscuda

i és meva.



I això que estic cansada!.



Montserrat Abelló. Vida diària, Al cor de les paraules. Obra poètica, 1983-2002. Proa, Barcelona, 2002.


2 comentaris:

  1. Molt bonica i molt potent, la tria de poemes. El de Montserrat Abelló em recorda, inevitablement, moltes anotacions dels Diaris de Virginia Woolf, quan deia que havia d'alçar-se de l'escriptori i preparar el sopar. Però el sopar es dignificava gràcies que ella en deixava constància del fet als seus papers. Més o menys. Parafrasege la idea de memòria.
    Crec que és millor anomenar el dia 8 com a Dia Internacional de les Dones. Senzillament. La condició de "treballadora", ara mateix, hi va incorporada. Encara que amb la data recordem les dones que moriren per reivindicar els drets laborals.
    M'agrada molt que sempre tingues present la poesia al teu bloc.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, la veritat és que tenia tants poemes en ment que no sabia quins triar de tots.
    Pel que fa a nomenar d'una manera o d'altra el Dia Internacional de les Dones sempre pense en les primeres, en les pioneres que van haver d'enfrontar-se a tota la societat, encara que en l'actualitat moltes coses ens les fan veure que són però encara queda moltissima feina per fer.
    Una abraçada

    ResponElimina