divendres, 26 de desembre de 2014

LES DARRERES ALENADES POÈTIQUES DE L'ANY: JOAN VINYOLI

 
Joan Vinyoli. Una fotografia estreta de la xarxa.

S'acaba l'any i també s'acaba l'any dedicat a la figura del poeta Joan Vinyoli. No vol dir que finalitzat aquest període de dotze mesos s'haja d'acabar també la lectura de la seua poesia, sinó que aquest any ha estat per recordar-lo i conèixer-lo un poc més a través dels seus versos. Me'l va presentar Manuel Forcano per mitjà del poemari Corint, molt especialment els versos que Forcano va triar de Vinyoli, 

 
He menjat amb delit els dàtils de Palmira,
les panses de Corint, el be rostit de Pasqua,
però tot res, sols queda la fiblada
de la pua clavada
molt endins de la carn:
sóc home sol.

 
una referència per resseguir el poemari, que dit de passada va rebre el premi dels Jocs Florals de Barcelona l'any 2000. Hui, casualment, he anat a buscar l'antologia que tinc de Vinyoli per fer l'entrada del bloc i se m'ha obert per aquestos versos. L'atzar ho ha volgut, com la loteria. Veus, m'he dit, només en un bitllet en tens prou per que et toque. Heus ací aquestos versos tant magnífics per anar llegint


SÓC HOME SOL

He menjat amb delit els dàtils de Palmira,
les panses de Corint, el be rostit de Pasqua,
galls fets entre rajoles pels hindús,
l'oca de Tebes.

He begut moltes grapes,
schnaps i filtres, herbes de poc seny,
m'he embriagat amb vins de Falern o de Quios.
Però tot res, sols queda la fiblada
de la pua clavada
molt endins de la carn.
Sóc home sol.

No sé d'on vinc, per què m'afanyo,
no crec en opis ni licors.
No sé què sóc ni perquè m'ho pregunto.

Segrego a vegades poesia,
o bé, de tant en tant, m'agrada,
posant els ulls en blanc, polsar les tecles
del meu rònec piano,
traient-me els tèrbols sucs de moltes nafres
amb la xeringa neta de l'oblit.
Però tot res, sols queda la fiblada
de la pua clavada
molt endins de la carn.
Sóc home sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada