divendres, 30 de maig del 2025
dissabte, 24 de maig del 2025
Autores valencianes: Maria Beneyto
CANÇONETA EN EL CAMP
Me n’aniré.
Tot quedarà el mateix.
Altres vindran.
Per les meues petjades petjaran...
Estic mentint.
Jo he de romandre ací.
No vull ser llamp,
vull ser aire, ser llum, ser veu del camp.
Déu de l’amor,
no sóc tota jo l’orb?
La claredat,
em respon que la mort no és veritat.
Ratlles a l’aire dins Poesia. Maria Beneyto. Edicions Alfons el Magnànim, 1997.
dilluns, 12 de maig del 2025
dimarts, 6 de maig del 2025
Alcoi, bressol d'escriptors i poetes: Silvestre Vilaplana
Coses boniques que passen de tant en tant, això és que et donen una novel·la per a escriure una ressenya d'un escriptor del teu poble: Silvestre Vilaplana.
Quan la revista de llibres Caràcters em va oferir la seua darrera novel·la La mirada de l'impostor , que va guanyar el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx, per escriure una ressenya no m'ho vaig pensar. Si he d'ésser sincera em va fer molta il·lusió i me la vaig llegir com qui li han ofert un plat de menjar que li agrada.
I sense més preàmbuls ací vos deixe l'enllaç del número 101 que és on apareix i a continuació l'enllaç de la ressenya.
dijous, 1 de maig del 2025
A Joan Valls, un alcoià il·lustre
L’ÀNIMA VOLA PELS CIMS
L’ÀNIMA vola pels cims
feta esplai somniador.
L’ànima està assedegada
d’aquest blau diví i sedós
de l’alba que, oferta, ens brinda
roses cèliques al front.
He encontrat una amorosa
joia silvestre d’amor.
L’ànima vola pels cims.
Des de dalt albira el món:
vall negra d’homes de presa
que fan un confús soroll.
Joan Valls Jordà. Antologia poètica. Selecció i introducció de Ferran Carbó. Consell Valencià de Cultura. 1995.
dijous, 17 d’abril del 2025
dimecres, 9 d’abril del 2025
Poeta de l'any: Maria Beneyto
PREC PER A ASSOLIR LA PARAULA
Massa tristor, Senyor, massa pes em donares,
massa foc, massa brasa, en donar-me la veu.
Aquesta veu de solc de la terra ferida,
aquesta veu, en lluita de llavors i de rels.
Massa tristor, Senyor, és la veu feta d’ombres,
amb gèrmens de mots íntims, com fills que no han de ser.
Massa tristor la veu, cremant l'alè i el llavi,
sortint d’un cor d’incendi per a morir al gel...
Déu! Llàgrima que plore, font de llum que em fa cega,
escolta’m el clam últim, ja mai més cridaré.
La meua veu sols clama per la paraula viva,
per la paraula nua, per la paraula on Ets.
Maria Beneyto. Poesia. Edicions Alfons el Magnànim. 1997.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)