II
Feia un colze, la séquia. I jo recorde el colze
com la tremenda soca del canyar que recorde.
I aquelles tres moreres, espaiades i greus,
i la brossa dels marges...
L’inventari clement de Gandia. Premi Ausiàs March 1966. Vicent Andrés Estellès. Edicions 96.1a.edició: Novembre, 2012
COM UN COS D'ELEGIA
I
On fa el colze la séquia, recorde un codonyer.
Recorde moltes coses que m’ajuden a viure.
Abans del codonyer, jo recorde un canyar
Amb unes fulles llargues.
L’inventari clement de Gandia. Premi Ausiàs March 1966. Vicent Andrés Estellés. Edicions 96.1a.edició: Novembre, 2012
Els amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
.jpg)