Aquest 2026 es compleixen cent anys, de la concessió del Nobel de Literatura a GraziaDeledda, (Nuoro, 1871-1936), el1926. Era la segona dona des que s’havia instaurat el premi que el rebia, després que el 1909 li l’hagueren donat a Selma Lagerlöf (1858-1940).
Fins fa poc a penes se’n podien trobar, de traduccions, d'aquesta escriptora, sobretot al català, en castellà n’hi havia alguna més, encara que algunes eren bastant antigues, però sembla que les editorials s’estan posant les piles i finalment he pogut aconseguir algunes traduccions que aniré llegint al llarg de l’any. L’estiu passat ja vaig llegir Flor de Sardenya, acabada de publicar, que com les anteriors que havia llegit, La giustizia o La mare, el paisatge que envolta als personatges s’implica de tal manera que una acompanya a l’altra i mai no saps si és el paisatge que parla i sent per mediació dels personatges o són els personatges que transmeten a la natura els seus sentiments.
Fa poc n’he trobat alguna traducció més i he començat per Cosima, una delícia de narració, on hi ha la part més autobiogràfica de l’autora. Llegint-lo m’he vist transportada a finals del segle XIX a la seua illa natal i al poble on va nàixer, Nuoro. Hi ha la veu de la xiqueta amb a penes sis o set anys que recordarà algunes coses fins que arriba l’adolescència i la joventut i com sempre en les seues novel·les no pot faltar el paisatge i la natura que prenen la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada