L’ALTRA VEU (1952)
ELS IMPACIENTS DE LA FI
La llum us va fugir
i la penombra
ha vingut a buscar-vos els matins més calents
dins la maledicció, la gran sofrença.
Les torxes que fereixen l’alta nit
reflecteixen encara
envoltades d’un somni. Anells de ferro.
Els ulls endarrerits
volien trobar mans, potser paraules,
motius per romanir, belles mentides.
No hi ha res.
Els ullals del silenci us posaren
astorant de molt prop
en medusa letal milers de caps
i pels ponts perillosos del ponent
passà el vostre rosari de dies en la pluja.
A un sol indret de la foscúria
on un allau de corbs, tots a l’aguait, restava,
anàreu.
Ningú no sabrà si ara sou el xiscle perdut
morint-se novament en els morts de la terra,
o si en l’ombra del temps inestroncable
Esteu tornant a nàixer.
Poesia (1952-1993). Edicions Alfons el Magnànim. 1997.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada