vulcanià
ones encara imperceptibles
es propaguen des de les fondàries
tel·lúriques fins al flanc
il·luminat de l’aire.
una sobtada tremolor
anuncia que s’ha obert la cambra
on dormien
els magmes cremants.
les cavitats s’ondulen,
s’inflama
fins al límit l’impuls de ser,
d’empènyer cap a fora. tot es mou
i tot es desplaça.
la terra fumeja, esclata
de pura joia quan n’emergeix
la pedra de foc.
Tot el blat. Christelle Enguix. Godall Edicions, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada