Com fem darrerament cada vegada que s’acaba l’estiu, ens havíem apuntat al club de lectura que des de la llibreria Ambra de Gandia organitzen ja fa unes temporades. El curs 2022-23 que començava amb la tardor acabada d’estrenar, la professora Agustina Pérez tornava a repetir. Les lectures que havia triat abordaven els diferents tractaments dels rerefons familiars amb La bona lletra de Rafael Chirbes. A continuació va seguir el mes de novembre amb La familia de Sara Mesa per acabar amb La verguenza d’Annie Ernaux, la darrera Premi Nobel 2022.
El següent trimestre, va continuar el club amb la proposta d’Enric Iborra, que volia tractar el tema del retorn. Dels tres llibres que havia triat per a parlar del tema, en va haver de canviar dos, davant la impossibilitat d’aconseguir-los a temps. Finalment, la lectura va quedar amb El coronel Chabert de Balzac de primer. Una habitació pròpia de Virginia Wolf, de segon i Persuasió de Jane Austen. Malauradament, per problemes familiars i personals em vaig perdre la cita dels dos darrers a pesar d’haver-me’ls llegit.
El
tercer trimestre, va estar conduït per Mercè Climent amb tres maneres de tractar
la memòria personal i els records. La primera lectura va ser Ordesa de
Manuel Vilas, que, per cert, no vaig llegir. Per alguna raó que no sabria
explicar quan vaig arribar a la pàgina cinquanta el vaig deixar. Qui sap si en
un altre moment em vindrà de gust llegir-lo. La segona, Aprendre a parlar
amb les plantes de Marta Orriols i la tercera Visc, i visc, i visc
de Maggie O'Farrell que em van agradar més del que em pensava. Per cert, no eren
edicions acabades d’eixir i ja havia llegit algunes ressenyes.
Des del confinament per la Covid-19 ens hem hagut de reinventar en multitud de coses, una d’elles ha sigut els clubs de lectura virtuals.
També hi ha les distàncies i les disponibilitats en acudir al lloc programat que no sempre resulta fàcil. M'he quedat amb les ganes d'assistir als cursos de literatura de l'Enric Iborra com el que enguany va fer a Octubre Centre de Cultura Contemporània a València, així com a altres esdeveniments literaris que hi ha hagut pel nostre territori. En cada nova etapa cal reinventar-se i adaptar-se a les circumstàncies.
De fet, el passat mes de gener em vaig tornar a apuntar a un dels clubs de lectura que des de les Biblioteques de Barcelona ofereixen en format virtual, no era la primera vegada que m’hi apuntava, però en aquesta ocasió vaig triar la literatura basca. Sincerament, conec pocs escriptors bascos, tret de Miren Agur Meabe per la novel·la Que és l’amor si noi del poemari El codi de la pell, traduïts tots dos per Maria Josep Escrivà. Em va fer il·lusió apuntar-me, i així poder conéixer més autors bascos que no solen estar en primera línia i ens passen desapercebuts. Malauradament, ens és difícil llegir-los en basc i hem de confiar en els traductors que s'interessen en les seues obres per a llegir-los tant en castellà com en català.
Dels cinc llibres que hi havia programats, només n'he pogut llegir un en paper. La resta els he hagut de llegir en format digital. L'experiència no m'ha agradat gens, ho he fet perquè no tenia altra manera d'accedir a la lectura. Dels cinc, n'he trobat dos en català i tres en castellà.
El
primer de tots es titulava Les mares no de l'escriptora Katixa Agirre. El
vaig trobar en la biblioteca d'Alcoi, traduït al català, començàvem bé.
El següent de Miren Agur Meabe, Quema de huesos. Vaig fer una recerca a la xarxa de biblioteques i només el vaig trobar a la biblioteca del Perelló, una miqueta lluny de casa. No em va vindre bé desplaçar-me fins a la biblioteca i el vaig haver de llegir en format digital.
Ja que estava, el següent Set cases a França de Bernardo Atxaga, per falta de temps d'anar a buscar-lo, vaig decidir llegir-lo també format electrònic. En la traducció al català.
A continuació de l’escriptora Uxue Alberdi vaig llegir la novel·la Jenisjoplin. Tota una descoberta, aquesta escriptora.
I per acabar, finals de juny, tocava llegir La bella fugida, d’Hedoi Etxarte. Tant un com l’altre, només estaven en format electrònic, perquè eixos títols són introbables en les nostres biblioteques públiques. Aquest, vaig començar a llegir-lo, però no el vaig poder acabar. No passa res. De seguida que tinga un buit el puc tornar a demanar en préstec. Pensant-ho bé, és una gràcia això dels llibres electrònics, sobretot, si no pots anar a la biblioteca que el tenen, encara que no hi ha res com tocar paper. Que voleu que vos diga.
I a hores d’ara, s’acaba agost i setembre està a tocar. Ja veurem com se'ns presenta el nou curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada