dijous, 25 de novembre de 2021

En el nom de la dona i de la seua ombra allargassada


Des de fa un temps se’ns han desfermat les ànsies de conèixer els noms de les dones que ens han precedit fent allò en què creien, sense esmerçar esforços davant les adversitats. El setembre de 2018, la professora Mari Carmen Agulló ens ho va deixar ben clar en la conferència “Les dones de la Vall d’Albaida: l’hora violeta”, que va tindre lloc al Centre Cultural Caixa Ontinyent per a presentar les jornades del projecte organitzat per l’IEVA, Pas de dona: les dones de la Vall d’Albaida ahir, hui i despús-demà: “la història de les dones està per escriure. Doncs, comencem a escriure-la”.

Admet que coneixia alguns noms, però darrerament estic descobrint-ne tants que em reconec incapaç d’assimilar-ne tants alhora, i això pel que fa només a una parcel·la com pot ser la de la literatura. N’hi ha tantes parcel·les com les branques amb què es divideixen els coneixements. Per altra banda també ho estic veient en l’apartat de música on els grans compositors tenen noms masculins. Si a la llista només veiem noms d’homes, no dubtem que els noms de dona s’hauran ocultat convenientment o hauran quedat a sota del muntó on malauradament poques vegades s’arriba. Ja sé que no podré aprendre-me’ls tots, però em reconforta saber que han cobrat vida després de dècades, o centúries o que conviuen entre nosaltres, en l’actualitat.

I dic que se’ns han desfermat les ànsies de conèixer els noms de les dones que ens han precedit per la quantitat de publicacions que van apareixen al mercat editorial. Jo mateixa vaig escriure una ressenya del títol Dones valencianes que han fet història de Sandra Capsir i Maria Viu per a la revista Caràcters número 86, que va aparèixer l’hivern de 2019. Tot i que des de llavors les publicacions s’han multiplicat i algunes han editat segones parts.

 

 

Maria Viu Rodríguez i Sandra Capsir Maíques

Dones valencianes que han fet història

Bromera, Alzira, 2018

72 pàgs.

 

DONES QUE PARLEN DE DONES

Dones valencianes que han fet història ens convida a apropar-nos, a través de la història i des de diferents punts del territori valencià, d'un bon nombre de dones que s'han singularitzat en alguna faceta gràcies a la voluntat i l'energia que han posat en fer allò que volien. Dones que deuríem conèixer pel seu nom com coneixem els de molts homes.

Podria parèixer que estem patint un excés de publicacions sobre el tema, però direm que només és la punta de l'iceberg. I sí, segurament en algun cas es repeteix algun nom, com el de Sor Isabel de Villena, autora d'una Vita Christi, escrita en clau de dona, les que van acompanyar Jesús en la seua vida, per a les monges d'on va ser abadessa, però n'hi ha tantes que, repetir-se, és ben difícil. Doncs, què podem dir de la publicació que l'editorial Bromera acaba d'editar? Dones valencianes que han fet història és un llibre coral en tots els sentits, ha estat escrit i il·lustrat per dones que parlen de dones.

D'una banda, hi ha les autores dels textos, Sandra Capsir Maiques i Maria Viu Rodríguez que s'han unit en un treball a quatre mans; de l'altra, les quatre il·lustradores: Naranjalidad (Beatriz Ramo Fernández), Eli M. Rufat (Elisa Martínez Rufat), Raquel Carrero Domínguez, Tres Voltes Rebel (Amelia Soler Escrivà), que s'han sumat al projecte d'aquest llibre, les quals sense allunyar-se del seu estil personal acompanyen els textos en un tàndem ben compassat. En conjunt, una garbera de mans en què il·lustració i text resulten inseparables per a oferir-nos el seu bon fer en pro de la rehabilitació de la història de les dones.

Les autores, de manera desenfadada, en poc més d'un full, posen èmfasi en descobrir-nos els noms d'aquestes dones, fins ara situades en els marges, mentre ens relaten allò significatiu pel qual cal que sapiguem qui són i que han fet. De cap de les maneres han volgut biografiar-nos-les. Això ho deixen per als estudiosos o per al curiosos. Saben de sobres que en l'actualitat molts tendim a informar-nos per les xarxes. La voluntat de la publicació és donar visibilitat, ni que siga una ínfima part, de les dones valencianes que al llarg de la història han destacat en alguna habilitat considerada poc femenina. En tenim l'exemple amb Víria Acte, l'ama d'un taller on es treballava el marbre en totes les seues vessants:«la coneixem per unes inscripcions trobades a l'antiga ciutat de Valentia, és a dir, València[...]perquè si les inscripcions que parlen d'ella s'hagueren fet en paper, hui en dia no en quedaria ni rastre».

Uns criteris que el sexe masculí ha estereotipat i imposat al llarg de la història. I que la historiografia s'ha encarregat d'anar esborrant a poc a poc. De manera que les dones han anat deixant d'existir en la història, tret d'alguna excepció, com Violant d'Hongria, la segona esposa de Jaume I, qui va saber valorar els consells d'aquesta, amb una presència destacada en el Llibre dels fets. Així, hem descobert que les primeres universitàries, Manuela Solís Claràs i Concepció Alexandre Ballester, van arribar a ser metgesses, cadascuna en la seua especialitat, que van haver d'anar-se'n fora per a completar la formació. Qui coneix Bonanada?, la comare que va ajudar a nàixer tantíssimes xiquetes i xiquets, allà pel segle XIV, la fama de la qual va arribar a la casa reial. Al nostre país no hi ha festa sense trons, Reyes Martí Miró n'és la nostra representant. Però n'hi ha més: científiques, inventores, esportistes, modistes, pintores, cantants, ballarines, actrius... Dones singulars i valentes, n'hi ha hagut sempre, des de temps immemorials, els relats històrics es construeixen tant per als homes com per a les dones, per això sobtava que en el gruix de la història el nom de dones fora tan pobre.

«La història amb cara i veu de dona encara espera ser escrita» escriuen les autores de Dones valencianes que han fet història, frase eloqüent i engrescadora compartida per moltes més dones. Doncs, comencem-la!.

 

Mercè Lloret Llopis

 

Em ve ara al cap que el mars de 2019, a Otos, es va presentar Contem històries de donesd’ací de Rosa Roig Celda i Manola Roig Celda publicades per Vincle editorial, i que al cap de poc es va publicar una segona part. 

I fa unes setmanes a la biblioteca de Gandia es presentava Les nostres escriptores. Les veus oblidades de les lletres valencianes que Rosa Roig Celda i Manola Roig Celda, escriptora i il·lustradora han publicat gràcies a la Generalitat Valenciana i a la Diputació de València que inclou un bon grapat d’aquests noms a més d’una llista que ocupa la primer i l’ultima de les guardes amb noms que comencen en el segle XI i arriben a l’actualitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada