 |
| Fotografia de premsa de Lili Boulanger en guanyar el Prix de Rome l'any 1913 |
dimarts, 26 de maig del 2020
divendres, 15 de maig del 2020
Entre el privilegi i la sort: la sort és un privilegi
Tinc
el privilegi de viure en un poble molt menut i la sort de tindre un
gos.
He
tingut el privilegi de poder eixir al carrer des del primer dia del
confinament i la sort de saber-me afortunada per fer-ho.
He
tingut el privilegi d’enfrontar-me amb la solitud que es respirava
i la sort de ser capaç de pair-la.
He
tingut el privilegi de passejar sota la pluja i la sort de mullar-me
els peus en els bassals els dies que ha anat plovent.
He
tingut el privilegi de veure com terra i vegetació
dels
senderols
que
trepitjava
es bevien goludament l’aigua
que els queia a sobre i la sort de, poder-ho contemplar,
embadalida.
He
tingut el privilegi de resseguir
l'eclosió sobtada del món vegetal i la sort de poder-lo
acompanyar cada
dia.
He
tingut el privilegi d’admirar l’esclat
de
les
poncelles de cadascuna de
les flors que
voregen
camins
i marges amb mil coloraines com un arc de sant Martí i la sort de
quedar-me extasiada contemplant la perfecció
de la seua
bellesa.
He
tingut el privilegi de veure saltironejar
les
cueretes
davant meu cada vegada que hi havia una ullada de sol i la sort de
veure com espicossaven
qualsevol llavor o cuquet que trobaven pel terra.
He
tingut el privilegi de contemplar
les juganeres caderneres encimbellar-se en la punta
de cada
branqueta i la sort de deixar que les admirara.
He
tingut el
privilegi d’escoltar
el cant encomanadís del
totestiu i la sort que m’acompanyara en el camí.
He
tingut el privilegi de
fitar
el
xerroteig
de
les primeres oronetes mentre decideixen refer el niu i
la sort de
contemplar el
vol
acrobàtic.
He
tingut el privilegi d’atendre
el
bressoleig
del
ramatge dels
arbres i la sort de
poder parar l’orella atenent
les
seues converses.
He
tingut el privilegi d’escoltar els primers refilets dels rossinyols
i la sort de deixar-me’n veure un, encimbellat dalt el pinacle d’un
fruiter.
He
tingut el privilegi de percebre
els primers estols d’abellerols sobrevolant a sobre del meu cap i
la sort de poder escoltar el
seu «pruik»
característic mentre
volen.
He
tingut el privilegi d’escoltar el xiulit
d’un
oriol acabat d’arribar de terres llunyanes
i voldria tindre la sort que es deixara veure en algun moment.
He
tingut el privilegi de veure com aquest període plujós que hem
passat va
acabant-se
i la sort de poder gaudir d’una
natura exuberant i esplendorosa, en
un estiu que
s’intueix ben
generós
on
les fruites
i les
hortalisses
creixeran
esponeroses, -no
voldria pecar d’optimisme-, però el necessite.
He
tingut el privilegi d’escoltar els
gafarrons, ocells xerraires com no n’hi altres i la
sort de veure’ls allunyar-se ben de pressa canviant d’arbre en
un obrir i tancar d’ulls.
He
tingut el privilegi de veure travessar una sargantana pel mig del
camí i la sort, tot i les presses que sempre tenen, d’adonar-me’n quan creuava.
Tinc
el privilegi de poder escoltar el silenci i la sort de poder caminar
cada dia per un indret poc avesat de gent.
Tinc
el privilegi de viure al camp i la sort de tindre un gos: li diuen
Pruna. El nom ho diu tot, negra, lluenta com una pruna en el punt òptim de
maduració, d’ací el seu nom.
Però,
el gos és
una obligació, ha
d’eixir tant si plou com si fa sol. A primera hora del dia, amb els
ulls a mitjan
obrir, i abans de gitar-se quan el fred, a
l’hivern, et demana quedar-te
al racó del foc ben arrepapat
al sofà.
Ràfol de Salem, maig de 2020
dimecres, 6 de maig del 2020
dissabte, 2 de maig del 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)