El meu Cap d'Any del 2017 va començar amb una excursió al surar de Pinet. Un racó meravellós que amaga moltes sorpreses. Algunes de les quals la immensitat d'aquest pi i un retall de cel, blau. |
Estem
de pas en temps interromputs:
algunes
portes s’obren al record,
n’hi
ha que amaguen els desigs més bruts,
d’altres
donen als camps de la dissort.
Tenim
un llit per als amors perduts,
un
balcó obert a les brises del port,
un
jardí que celebra els bells minuts,
un
lavabo per a rentar la mort.
Cap
d’Any comença com un bes final,
es
perd la fe mirant cap a l'estel,
l’oblit
és una duna sense arrel
que
avança pel present, que és forestal:
quan
des del bosc es veu un tros de cel
plana
la fam, voltor universal.
Ramon
Ramon. Els temps interromputs. Edicions del Buc, 2016
Moltes gràcies.
ResponEliminaEl que m'agrada de la vida és trobar la lectura adient al moment que es viu. I trobar aquest poemari ha estat un goig per començar l'any.
Elimina