Una
petita joia en forma de novel·la que sintetitza, en 123 pàgines de
literatura en estat pur, la Gran Guerra i les conseqüències
devastadores que va tenir sobre molts dels que hi van lluitar o hi
van estar implicats d’una manera o altra.
L’obra,
traduïda d’una forma excel·lent del francès per Anna Casassas,
està editada per Raig Verd, una editorial independent de Barcelona
que “vol donar més espai a obres inquisitives, compromeses,
valentes, inconformistes i exigents a les llibreries i a les
biblioteques al marge de les modes actuals i apostant per la qualitat
dels continguts”, segons expliquen en el llibret de participants en
la darrera edició de Liberisliber, la fira d’editorials
independents que es fa anualment cada primer cap de setmana d’octubre
a Besalú (la Garrotxa) des de fa sis anys. En aquesta última edició
(2015) hi van participar 44 editorials. Realment val la pena
acostar-se a aquesta vila garrotxina cada any per aquestes dates per
poder constatar la vitalitat del món editorial independent, i per
poder tenir a les mans obres de gran qualitat, com la que tot seguit
comentem.
Jean Echenoz, l’escriptor i guionista cinematogràfic autor de 14,
confessa que en realitat no volia escriure cap llibre sobre la
Primera Guerra Mundial, però un dia, remenant uns papers de família,
va trobar el testimoni d’un soldat, parent dels seus pares, i el va
llegir. I a partir d’aquesta lectura va anar entrant en el tema més
com a obsessió personal que no pas com a projecte literari, fins que
va començar a escriure i va aconseguir aquest text breu que fuig
d’una mirada historicista i cedeix la veu a un soldat ras que ens
ajudarà a entendre, en poques i clares paraules, la Gran Guerra.
En la
contraportada hi podem llegir: “Cinc homes han partit a la guerra.
Una dona n’espera la tornada de dos. Falta saber si tornaran. Quan
i en quin estat”. La trama, resumida, és aquesta. I l’autor ens
la desgrana en 15 capítols, alguns dels quals podrien funcionar
força bé com a relats breus de forma individual.
La
novel·la, com hem avançat, és sintètica, i ja des del mateix
títol: 14. No cal dir res més. La Primera Guerra Mundial, la
que va fer canviar el concepte que s’havia tingut fins llavors de
les guerres, va ser per a molts simplement la del 14. La de 1914,
l’any en què va començar i que s’allargaria quatre anys, amb
batalles terribles i inacabables lluites entre trinxeres (i amb nous
instruments de combat, com ara els gasos o l’entrada en joc de
l’aviació), que van provocar que una gran part dels combatents no
tornés a casa seva, o que ho fes en unes condicions força
deplorables. Aquests cinc homes que marxen a la guerra ens en seran
exemples significatius.
Al
llarg del relat, hi trobarem la guerra vista des de l’experiència
dels que la pateixen des d’un dels bàndols, però no ens semblarà
que l’autor vulgui donar massa importància a la identitat concreta
de l’enemic amb qui s’enfronten, ni que ens vulgui fer una
narració extensa dels fets de guerra. Echenoz hi fa descripcions
contundents del camp de batalla i de les trinxeres, però breus i
concises, perquè segons ell “tot això ja ha estat descrit mil
vegades i potser no val la pena entretenir-se més en aquesta òpera
sòrdida i pudent”. Tota una declaració de principis
antibel·licista per part de l’autor.
Quadre d'Albert Herter, que hi ha a la façana interior de l'estació de París-est, reprodueix els comiats de familiars i soldats que marxaven al front durant la Gran Guerra (en la novel·la es fa referència a aquest quadre concret). |
Pilar
Castel Soler
14.
Jean Echenoz. Raig
verd edicions. Barcelona, 2015 (4a. edició). Col·lecció Llampec
núm. 6. Traducció d’Anna Casassas.
Totalment d’acord en què és una petita joia.
ResponEliminaM’ha agradat molt l’estil, aparentment senzill però impecable i aquesta forma d’anar-se esdevenint els fets, desenfadadament, fins que, quasi sense adonar-te’n, et trobes (igual que els protagonistes) enmig d’aquell horror. I el que per mi té molt mèrit: tot explicat sense dramatisme. Penso que hi ha una actitud molt filosófica en aquesta forma d’explicar la historia.
Moltes gràcies Francesca pel comentari, em sap greu dir que no havia sentit parlar d'aquesta novel·la d'Echenoz i que de seguida que puga aniré a la llibreria per comprar-me-la. Per altra banda he de dir que els comentaris de l'amiga Pilar són sempre molt encertats tant en la tria dels títols i autors així com la manera com ens ho fa particip. Mercè
EliminaGràcies pel comentari. Certament, també hi ha molta filosofia implícita en aquesta novel·la, tot i ser tan breu.
ResponEliminaEstan entrant-me unes ganes boges de tindre el llibre a les mans. Així que puga ja l'estic comprant per llegir-lo. Moltes gràcies Pilar. Una abraçada,
Elimina