Supose
que no va ser un fet casual, sinó ben premeditat per tal de promoure activitats
culturals i participatives per al poble d'Otos, el cas és que des de fa cinc
anys, durant el cap de setmana de primers de juny, hi ha un festival de teatre
al carrer que porta per nom Festival d'Alger o Festalger. Durant un llarg cap
de setmana, el teatre pren protagonisme entre veïns i forasters.
Com
que molt sovint hi ha detalls que no s'han previst, va ser a partir del segon
any que algú se li va ocórrer fer objectes per a vendre que identificaren d’alguna
manera el festival, així va nàixer el distintiu que l’identifica: la tallada de
meló d'Alger. L'any passat demanaven voluntaris per ajudar. Es pot ajudar de
moltes formes i jo vaig decidir ajudar de l'única manera que en aquell moment
podia. I aquesta única manera era fer clauers de ganxet que identificaven el
festival. Potser semblava fàcil allò que m'havia encomanat, però no, no em va
resultar fàcil perquè a banda que feia molts anys que no practicava el ganxet,
mai no havia fet aquest tipus de treballs manuals, però l'interès van poder més
que la meua poca destresa i a poc a poc vaig agafar pràctica i van anar eixint millor,
o, com diu el refrany “fent i desfent s'ensenya la gent”. Ara me'n ric, però,
ho vaig desfer moltes vegades fins que aquell treball va prendre forma.
Però...,
les coses sempre tenen un però i és aquesta. L’any passat, mentre feia ganxet,
vaig fer un escrit que acabe de rescatar de l’oblit.
MAIG DE 2024
Personatge
primer
Sirham
vols gelat?, l’he fet aquest migdia, és de iogurt i albercoc. No té sucre. Li
he posat mel. La recepta duia també vainilla, però no en tenia. Li he dit pel
buit de l’escala quan he sentit que estava netejant-la. La fa els diumenges,
perquè ella no té res a celebrar els diumenges. I a més ve quan pot. La resta
de dies de la setmana neteja en altres llocs. Des que ve a fer-la hem fet prou
amistat. L’he ajudada a omplir papers i dir-li on pot adreçar-se per a fer
algunes gestions. Fa temps que intenta homologar els seus estudis àrabs, però tot
sembla molt complicat. Ací perquè les homologacions les posen difícils, i allà,
al seu país, perquè resulta que ha d’anar en persona a sol·licitar-les.
Sirham
Vols
un gelat de iogurt i albercoc he sentit que em deia una veu pel buit de
l’escala. De seguida he reconegut la veu de la veïna de l’últim pis. Encara no
li havia contestat i anava a dir-li que no, que moltes gràcies, però ha afegit,
no té sucre l’he fet amb mel. I amb mel no m’hi he pogut negar.
Al
pis s’entra directament al menjador. Al sofà, la germana està fent una labor
de ganxet. D’una revolada s’ha alçat, s’ha omplert les mans amb un grapat de
clauers multicolors que m’ha mostrat, mentre somreia. Són tallades de meló
d’Alger. M’he quedat mirant-la mentre un tremolor em recorria tot el cos des de
la punta dels dits dels peus fins al darrer cabell. He somrigut mentre amb la
mà els he assenyalat. Això és l’emblema de lluita dels palestins. Per què els
estàs fent? La bandera palestina és roja, negra i blanca. Com que tenen
prohibit mostrar-la van idear la tallada de meló d’Alger perquè és la fruita
per excel·lència dels països àrabs.
Personatge
segon
Hola,
bona vesprada, mira que bonics, són clauers de ganxet, en forma de tallades de
meló d’Alger, he dit a Sirham que acabava d’entrar al pis de casa la mare, que
només entrar al menjador els ulls se li n’han anat de cap a les meues mans.
La
noia s’ha quedat mirant-me, duia un mocador al cap, només hi veia els ulls que
parlaven per si sols, grans, rodons, expressius i un somriure als llavis que li
anaven de cap a cap. És l’emblema de lluita dels palestins des de fa molts anys
m’ha dit. Per uns instants he quedat sense saber què contestar-li.
No,
no. Estic fent-los per a donar-los quan se celebre el festival de teatre de
carrer, que en Otos anomenen Festalger. Els vendran i trauran diners per a
sufragar el festival. És la meua modesta manera d’ajudar-los.
No,
és que no ho saps?, m’ha dit mentre es treia el telèfon d’alguna de les
butxaques de les profunditats de la gel·laba. Buscava una informació que m’ha mostrat
escrita en àrab, que ha traduït gràcies al traductor.
El
cor se m'ha disparat. El magatzem de la memòria ha rebobinat. De sobte, m’he
sentit com una Mariana Pineda, sense saber-ho ni buscar-ho.
Aquella
vesprada no, però al cap d’uns dies vaig plorar. No sabia per què. Però m’ho
imaginava. Les guerres, ací, només les veiem a través de la televisió. Queden
lluny. Molt lluny.
Personatge
primer
—Li
has ensenyat, els clauers de les tallades de meló que estàs fent?
—Sí.
Li n’he regalat un.
—Li
n’has donat un, de clauer?
—Doncs,
sí. M’ha ensenyat una cosa que m’ha deixat gelada.
—Què
has estat fent una cosa que és un emblema dels palestins. Vols dir? I ara què?
Què és una bandera camuflada?
—Doncs,
sembla que sí.
—Se
n’haurà anat ben contenta?
—Ja
ho crec.
JUNY DE 2024
A
la televisió, veiem les desgràcies de lluny i les guerres de més lluny encara.
Ací, a casa, no arriben. Ací, a casa, el nostre problema més urgent és que no
plou des de fa molts mesos. Els arbres tenen una brotada pobre i raquítica i
una floració que no desplega.
Ací, a casa, no ens arriben les bombes, però podrien arribar i aleshores les guerres
ja no estarien tan lluny. I aleshores demanaríem ajuda i qui sap si ens
arribaria o no. Com es pot fer arribar ajuda al qui la demana? Amb diners?
Arriben allí on cal o es perden pel camí?
Fa
uns quants dies que li pegue voltes. Diumenge, casualment, em vaig assabentar
que el que estava fent per a un projecte, les tallades de meló d’Alger per al
Festalger, sembla com si l’haguérem furtat a uns altres. És l’emblema del poble
palestí. Sí, estava fent un treball per un motiu i si continue fent-lo com fins
ara, ja no puc dir que el faig pel mateix motiu, a partir d’ara el motiu és un
altre. Ja no puc pensar en el Festalger, només puc pensar en el poble palestí.
