 | |
| https://www.annacazurra.com/index.cat.html |
dimecres, 26 de març del 2025
divendres, 21 de març del 2025
DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2025
Desamor
Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Josep M. Llompart. Poesia completa, 2018
dissabte, 8 de març del 2025
PARLEN LES DONES
Parlen les dones
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
divendres, 21 de febrer del 2025
dimecres, 19 de febrer del 2025
dijous, 30 de gener del 2025
El reencontre amb la poesia de Maria Beneyto
L’ALTRA VEU (1952)
ELS IMPACIENTS DE LA FI
La llum us va fugir
i la penombra
ha vingut a buscar-vos els matins més calents
dins la maledicció, la gran sofrença.
Les torxes que fereixen l’alta nit
reflecteixen encara
envoltades d’un somni. Anells de ferro.
Els ulls endarrerits
volien trobar mans, potser paraules,
motius per romanir, belles mentides.
No hi ha res.
Els ullals del silenci us posaren
astorant de molt prop
en medusa letal milers de caps
i pels ponts perillosos del ponent
passà el vostre rosari de dies en la pluja.
A un sol indret de la foscúria
on un allau de corbs, tots a l’aguait, restava,
anàreu.
Ningú no sabrà si ara sou el xiscle perdut
morint-se novament en els morts de la terra,
o si en l’ombra del temps inestroncable
Esteu tornant a nàixer.
Poesia (1952-1993). Edicions Alfons el Magnànim. 1997.
divendres, 17 de gener del 2025
.jpg)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)