ALBAT
(A Vicent Andrés Estellés, en la mort
de la seua primera filla)
La sang et va trencar la somnolència
de quan dormies somnis sense mida.
Claror d’un sol que és mort en altra vida
a la teua foscúria era presència
i ets ara gel de llum, reminiscència,
reminiscència freda i engrenyida
d’un caliu, d’una veu que ja no crida,
d’un cor tancat petit fins a l’absència.
Ací resta l’amor, l’alè, l’estona
a penes, d’una vida sense centre
i la pluja a la tarda i a la dona.
Tu ets ja als llimbs, on no hi ha sang que entre
a desvetllar-te, i l’alba t’acarona
al claustre d’una mare sense ventre.
Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa (1993) dins Poesia. Edicions Alfons El Magnànim.1997.
Plouen botons de l’abric del pare sobre la terra sencera
Una portada lluminosa, un títol seductor i unes breus paraules escrites en la solapa interior de la novel·la El blau al meu costat, d’Eva Moreno Bosch, Premi de novel·la Ciutat d’Alzira, 2024 són la presentació d’aquesta escriptora, des d’on ens assabentem que és la seua primera novel·la. De bon principi, ens ho creiem, però, a mesura que avancem en la lectura, la curiositat ens pica i aprofundim en el seu currículum. Hi trobem que aquesta autora té una llarga i consolidada trajectòria en el món literari com a escriptora, dramaturga, poeta i actriu amb un llarguíssim i innumerable llistat de premis referits a totes les facetes en les quals excel·leix...
Si voleu saber-ne més podeu llegir l'article sencer a la revista de llibres Caràcters.