dimarts, 8 de març de 2016

EL COLLARET: Una ficció ben real

EL COLLARET

Malauradament he oblidat les circumstàncies que envolten l'encontre, però la coincidència amb la realitat és del tot probable. A la retina només m'ha quedat la imatge nítida d'aquella nena: cabells rossos; enrullats, de tirabuixons naturals que li tapen el clatell, merament com un jesuset. En la mirada, d'aquells ulls negres, envoltats de llargues pestanyes, se li endevina la pròpia admiració, és una criatura preciosa, que es projecta envers la càmera, cap a la fotografia en què ha de convertir-se al cap de no-res, una atracció que comença amb l'observació que s'intueix al darrere, és l'orgull dels pares, és la boniquesa d'una nineta de porcellana; dins l'oval el nasset, menut, altell enmig de les galtes rosadenques on hi ha l'indici d'un clotet que s'aprofundirà quan se li eixample el somriure. Asseguda com l'escultura de la sireneta de Copenhaguen, de genolls, es referma cap al costat dret, de gaidó. A la vora, un bon grapat de collars de diverses formes i colors. Un munt de joieria per remenar que ara i adés haurà triat per emprovar-se. De tots ells, n'ha escollit un gran collar de perles que li arriba a tocar de les cuixes. 
 
A primera vista vaig trobar la imatge molt dolça, amb un deix de tendresa que té a veure amb els pocs, poquíssims anys que se li endevinen a l'infant, que ben sovint encara molts conten per mesos. Però he de confessar que dins meu la imatge em va generar un malestar que no acabava de comprendre, que creixia, per moments, en intensitat. No va passar molt de temps que vaig trobar la resposta a aquesta percepció. El motiu d'aquesta incomoditat era el collaret. No m'havia molestat la nuesa d'aquell cos, càndid, ingenu, fresc, pur, per bé que la distinció entre sexes encara queda molt lluny, per això el que més em va exasperar va ser comprovar que el collaret marcava la diferència. Un detall eminentment femení que vol destacar en l'edat més tendra de la vida d'un ser la distinció entre sexes. Així em vaig preguntar ¿Aquestos pares hagueren fet la mateixa fotografia, si, en compte d'una nena haguera sigut un nen, igual de ros, amb els mateixos cabells enrullats, amb la mateixa mirada orgullosa de sentir-se important per als pares immortalitzant-se en una imatge?. 
 
Tot i l'aparent ingenuïtat que pretén transmetre la fotografia, no deu ser gens innocent. Només un detall, la fotografia no feia companyia a la resta de les fotografies familiars que s'hi exposaven tot al damunt del moble de la sala d'estar. Qui me la va ensenyar la tenia curosament guardada en una habitació lluny de les possibles mirades, o qui sap si d'algun comentari poc adequat d'alguna de les visites.


Imatge extreta de Internet

4 comentaris:

  1. En algunes cultures el collaret té una significança precisa, especialment quan es trenca. I sembla que es conserva en llocs on no reconeixen de quina tradició els vé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola FV Nogueroles, en la nostra cultura em sembla que el collaret con a joia, diria que serveix per a embellir-se que comporta el propi lluïment i la complaença. Ara bé, resulta interessant conèixer altres significats en quant a la possessió de les joies. El cas és que les perles tenen diferents significats en la cultura occidental que en l'oriental. Moltes gràcies

      Elimina
  2. Un bon escrit per al 8 de març. Amb detalls aparentment innocents com aquest de la fotografia de la nena amb el collaret, ajudem a perpetuar les diferències entre els gèneres.
    Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pilar, moltes gràcies pel comentari. La veritat és que una manera de treure's una idea que et ronda per cap és escriure-la. Fa temps que em rondava aquesta imatge fins que em vaig decidir a plasmar-ho com a única forma de desempallegar-me d'ella i també de denunciar aquesta forma d'educació que comença amb la família i amb els pares. Espere haver-ho sabut transmetre. Una abraçada

      Elimina