dilluns, 24 d’abril de 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (15)



L'OFICI

Màquina d'escriure,
eina de treball
que has fet de ma vida
raó de treball.
Missives ombrívoles
de negoci baix
sota aquella capa
dictatorial
als tirs que menava
tot el ball del guany.
D'aquella oficina
crispada d'afanys
m'han restat les petges
d'uns dies infausts
i el càstig esquerp
de la malvestat.
Quan grimpaven versos
de ritme sobtat
com una esveltesa
feliç de la sang,
les tecles menaven
la crua i tenaç
lògica de venda,
preu mercurià
i xifra implacable
pujada de grau.
El vers es pansia
tot aclaparat
al pes procel·lós
que em barrava el pas.
Màquina d'escriure
i uns versos amargs,
esvaïts en l'ombra
d'un ofici esclau.


Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana. A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990


diumenge, 23 d’abril de 2017

PER SANT JORDI, UNA ROSA, UN LLIBRE I UN POETA, ALCOIÀ: JOAN VALLS I JORDÀ

Per sant Jordi, una rosa, un llibre i un poeta, alcoià:
JOAN VALLS I JORDÀ



 
LA ROSA QUOTIDIANA


L'espessa acumulació dels anys,
curs anònim, immensa correntia
covada en el silenci, vivament
guardàvem les difícils rebel·lies
com geranis al test. Era la por
que ens minava furgant-nos la carn tendra
per no alcançar el raig de preferència.
La deessa dels goigs inabastables
arribava amb cautela al recer íntim,
com l'alba virginal que desvelava
l'horitzó cobejat i el clar inici
del clam incontingut, intransferible.
Fantasmagòrics dubtes assetjaven
la vida vertebrada en la infantesa.
I obríem el quadern per traçar bé
els gargots o les síl·labes que es tornaven
versos, ja de vegades, esotèrics.
Estranyament el somni apadrinava
l'impuls sagrat del viure en plena gràcia
i al sol sortien drupes i roselles.
Tot semblava posar un eix al món
amb prometença d'enamorament.
A la nit les estrelles imantaven
la solitud tenaç que ens acompanya.
Per ara l'abandó en varada pugna
articula esclavatge, estèril fúria
o cendra de la rosa quotidiana.

Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana. A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990


dilluns, 17 d’abril de 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (14)

 
Ombra hostil

Com m'acompanya el foc,la rosa i l'alba
cara a cara et diré el meu curs secret
on cove els soliloquis dels meus límits
ja sense vaticinis. Malgrat l'ombra
que constantment m'assetja aixeque el mot
d'intimitat, la minsa bonhomia
d'un parèntesi llarg
que encara bruny paraules
per la sembradura més propicia
que, potser,fructifique i agermane
al fons d'una fermesa que perdura,
a l'aire de l'enyor llarg i benigne,
mentre sóc el fidel habitant de la terra
o el navegant del somni que s'enfuig
pels senderols que amostra la Natura
amb claror perfecta, anivellada,
del dia resurrecte.
L'ombra insisteix i copse l'aire
amb un goig que ha estat sempre colp de gràcia
per assumir la fi que m'ha d'irrompre
fent garlandes dels òsculs de la brisa.

 

Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana. A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990.

dilluns, 10 d’abril de 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (13)




LA TARDANÇA

La fàbrica era un monstre de trepidacions.
Els tentacles ferrenys tocaven a arravat.
S’acreixia el teixit per la trama i l’ordim.
Els batecs mesuraven els torns de la suor.
Per manats i menats s’acomplia la tasca
mentre la son plomissa pesava a les parpelles
i una fetor pudent d’oli ranci regia
la jornada duríssima que el destall imposava.
De l’esperança trèiem només un foc follet.
La crònica seguia escalfant estadístiques.
El menestral volia saragüells nous i boina
per vestir decentment: un capítol precís
que minvava una mica la fel incontenible
d’aquelles rebel·lies que anaven mustigant-se.
Caduquem massa prompte i està fent-se-nos tard.
Mentrestant l’esquelet compleix la seixantena.

Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana. A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990.

dilluns, 3 d’abril de 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ(12)

 

Rondaire esmaperdut

16

HI HA moments al·lucinants
de l'àngel rere l'esquena
que em dicta mots incisius
amb una remor secreta.
A llurs cambres els veïns
ronquen dormint. Per la feina
de jornada de dotze hores
han de reposar sense esma,
deixant per al joc carnal
diumenge i alguna festa.
Les parets que em clouen són
caselles d'oculta rèmora,
on les paraules s'esmunyen
punxoses de fosca pena
com el llunyà buf salvatge
d'aquella llunyana selva.
Per enyorar el passat
he recordar la infantesa.
He vist un infant tot fet
d'ulls interrogants en lenta
exploració benigna
de l'estel i la lluerna.
Després el silenci em posa
calor d'estiu a la llengua
i un got d'aigua em lubrifica
el preny de la fe poètica.
Ja no cal demanar més.
En tinc prou amb aquesta herència.


Joan Valls i Jordà. Anys i Paranys. Col·lecció Poesia, 3i4. 1985.

dilluns, 27 de març de 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (11)

 

Rondaire esmaperdut

8

DRAPAIRE va ésser l'avi,
el pare, perruquer,
la mare, una mestressa
de múltiples quefers.
Un viure a mitja vela,
però amb coratge encès,
tot enfilant el rumb
contra l'embat del vent,
d'aquell vent malastruc
de tramuntana en sec.
L'escola a crits i colps
per mètode sever
i confegir la lletra
menada al mal endreç.
Toixarrut era el mestre
- no podia ésser més-
car la vocació
li deixà el regomell
d'un sou magre que el feia
eixarreït i esquerp.
Sols la joia del sol
redimia la pell,
la malnodrida còrpora
del torçut esquelet.
Drapaire va ésser l'avi,
burot seria el nét,
el qui ara es conhorta
amb versos sens remei.

Joan Valls i Jordà. Anys i paranys. Col·lecció Poesia, 3i4, 1985.


dimarts, 21 de març de 2017

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Quanta gent mirant-nos! Ei! sí, estem escoltant els poemes.

Hui, 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Això va ser l'any 1999 que des de la UNESCO van  instaurar aquest dia per celebrar la poesia. D'ençà que vaig obrir aquesta finestra al món, ja fa uns anys, em vaig apuntar a l'esdeveniment que, des d'ací, a casa nostra, enguany han escollit la poeta Antonia Vicens. Per la meua part  aprofite l'ocasió en un dia tan especial i he elegit un poema  més personal que alhora és també una poeta que m'agrada de llegir. Enguany he triat a l'amiga Maria Josep Escrivà amb el poema que encapçala el seu darrer poemari Serena barca


El rostre d'un poema

Als llavis que et pintaves s'encarnava
l'atzar universal, desitjos invisibles,
el rostre d'un poema:

esfera closa
on tot el que no era
s'imaginava. 


 
La poesia

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.
 

Antònia Vicens 

(c) Lleonard Muntaner