dimecres, 19 de febrer del 2020

TOT UN PLAER RELLEGIR JOAN NAVARRO

Sempre és un goig i un plaer, almenys per a mi, llegir els versos de Joan Navarro. I, aquesta vegada en La nit transeünt no m'ha defraudat. 

Quan el vaig comprar, feia poc que el poemari acabava d'eixir publicat, això era la fira del llibre de València, que va tindre lloc a finals d'abril passat i començament de maig. Des de llavors ençà que vaig fer mans i mànigues per anar a alguna de les presentacions que Joan Navarro anava fent. En València, no va poder ser; en Oliva tampoc. Finalment, vaig anar a la que es va fer en la Biblioteca Central de Gandia dins de la setmana literària, pel novembre, i amb una presentadora de luxe com és Teresa Pascual. Bé de tot el que acabe d'explicar ja fa temps, ha, ha, ha!, però coses que passen es va quedar en format esborrany, fins que hui he estat remenant pel blog i me l'he trobat.
 
Dit açò només queda que gaudir d'aquests versos de La nit transeünt, sense cap més explicació, per aquesta poesia que cal llegir, pausadament, mentre imaginem les imatges tan suggeridores que el poeta ens ha deixat escrites.
 




LA NIT TRANSEÜNT

Angst war das Unbekannte dort 
Por era allò desconegut allí

DURS GRÜNBEIN



La muntanya. Els jardins portables dels llocs inexistents. La calma d'aquell instant entre el temps i el temps, com ara, extraviats en el llamps de la pregunta, els peus sense terra, les aigües buides, la nit transeünt del cervell, dalt la coma, la veu trasbalsada que s'interroga, que se'ns endú,

on la retina, darrere. Abans del col·lapse. A l'espai dels límits, de la pregunta que rebenta resplendent i aspra, un cos descarnat. La càmera de l'ull que enregistra la pèrdua de l'ara, la sintaxi de l'absència que retorna, el blanc del temps, el pànic, la mecànica de l'engany per sobreviure.

I de nou la quietud, i els jardins que no existeixen enlloc. 


13-04-2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada