dilluns, 12 de setembre de 2011

Crònica de la Segona Festa Estellés

En Otos - Vall d'Albaida el 9 de setembre de 2011

 
El Palau marquesal d'Otos

Fins que  no vam escoltar les campanades del rellotge de l’església parroquial de la Immaculada Concepció que ens donava compte que ja eren les deu de la vesprada no ens obriren les portes del palau marquesal d’Otos, tal i com anunciaven els tríptics i els bans que havien anat fent-se la darrera setmana. I així les vora noranta persones que havíem acudit a la cita de la Segona Festa Estellés, uns amb cistells i altres amb bosses d’entrepans, tot sabent que l’acompanyament corria a càrrec de l’ajuntament, ens quedarem sorpresos amb la cuidada presentació que ens obsequiaren des de l’ajuntament d’Otos, molt especialment des de la regidoria de cultura de la mà de Tino Pla i un grup d’ajudants incondicionals. Estupefactes, el grup que n’érem, tots a una, esclatarem amb un fort aplaudiment abans d’entrar.
Pel que havíem pogut anar comprovant alguns, a la banda de fora de la gran portalada del palau un llistat de noms ens ubicada a tots en taules numerades i ens col·locava amb nom i cognom, ja que la demanda de places els havia desbordat, en ser Otos un poble de només 500 habitants, i els havia obligat a una anticipada ubicació.
          La vista de l’interior ens deparà les taules numerades i parades amb cura, presentaven un aspecte festí amb tot de plats plens dels senzills aperitius que se solen prendre per aquestes terres, cacaus, tramussos, papes, olives, gots, beguda i espelmes enceses que feien més acollidor el recinte. Les taules col·locades de manera que el lloc destinat havia estat mesurat i aprofitat al màxim. Però tots, teníem el nostre seient reservat.

 




En l’angle dret del frontal s’hi projectaven imatges que anaven des de la bandera quadribarrada fins el logo del tríptic amb què s’anunciava l’acte, mentre que l’angle oposat lluïa un penó quadribarrat des del mes amunt fins al terra. Al bell mig i coincidint amb una de les portes d’entrada al saló que ocupen els jubilats s’havia preparat el muntatge per a l’actuació anunciada després del sopar amb el cantautor Esteve Ferre i Amat i el poeta Andreu Pasqual i Faus. 
Una vegada asseguts i abans de començar amb els entrepans i la conversa amb els corresponents veïns de taula, el senyor alcalde, Emili Mira, i el regidor de cultura, Tino Pla, van dirigir unes paraules al públic per agrair tant la resposta del poble d’Otos com la de molts veïns d’altres poblacions a l’acte, en la segona festa dedicada al nostre poeta més insigne, Vicent Andrés Estellés, en commemoració del seu naixement esdevinguda un quatre de setembre de 1922, a Burjassot, i a qui li devem tants poemes que reflecteixen la vida i el sentir quotidians del poble valencià.



Tal i com anunciava el tríptic cap a les 11 i poc, havent sopat va començar la segona part de l’acte programat, amb l’actuació de l’amic Esteve Ferre i Amat i el poeta Andreu Pasqual i Faus. Abans de començar l’actuació, Tino Pla ens volgué donar una altra sorpresa i repartí un llibret que s’havia editat per a l’ocasió, encapçalat pel logo electrònic que ja coneixíem, que contenia els poemes que tot seguit anaven a llegir-se amb una cuidada i esmerada edició, a més d’un altre més senzill per als xiquets que també havien anat al sopar. 




Tot seguit començà el recital amb el rerefons de la música de la guitarra d'Esteve, i la no menys sonora veu del jove Andreu, i vam escoltar bocabadats els versos del poeta d’Alcoi, Joan Valls «Carn de clam en la nit fosca/sóc i l’anima em sosté»; de Vicent Andrés Estellés «Ací em pariren i ací estic/i com que em passen certes coses,/ací les cante, ací les dic.»; o aquesta,« M’agraden molt les albergínies/i tu les fas molt bé,/exactament les deixes en el seu punt sucós d’oli i farina.»; o aquesta altra «Lentament edifique i dolorosament/aquest cant, que és un cant, més que d’amor, de ràbia,/d’una ràbia que funda les dinasties bíbliques,/d’una ràbia que crea, més que els versos, els pobles.»; de Miquel Martí i Pol «Pare nostre que esteu en el cel/sia augmentat sovint el nostre sou,»; de Lluís Llach, «Au, anem a casa, Pilar, que es fa tard i demà caldrà alçar-se.»; d’Esteve Ferre, «Rasca que rasca/rasca el bancal/rasca les soques/corbella i aixà.»; d’Andreu Pasqual, «Com si m’agradara estar a  casa,/com si escoltara els teus consells;» de Lluís Alpera,«Amb cendres i diamants t’hagués/agradat gravar el millor càntic.». Diuen que quan s’està agust les coses ens passen sense adornar-nos-en i això és el que passà a tots els presents. 





Així, després d’un pensat i fet de l’any passat, enguany,  l’esdeveniment s’ha preparat amb temps i s’ha cuidat el detall. La resposta ha estat gran i en paraules de les autoritats, el llistó ha quedat alt i difícil de superar per a l’any següent, però això no ha de dur a pensar que no es pot superar, sinó que ens ha d’encoratjar per a continuar el mateix camí i sobretot continuar amb la il·lusió al darrere. 

Ple, de gom a gom, fins al carrer

2 comentaris: