Em va fer molta il·lusió que em tornaren a confiar per escriure una altra ressenya, ara d'una escriptora ben jove, també d'Alcoi, Natàlia Gisbert Abad sobre la darrera novel·la que ha publicat, Després del salt, Premi Enric Valor de novel·la. Ressenya que s'acaba de publicar en el darrer número 102, de la revista de llibres, Caràcters.
Només dir-vos que recomane que la llegiu. Vos mantindrà enganxats fins el final. I si voleu saber més sobre ella podeu llegir també l'entrevista que es va publicar fa unes setmanes en La Veu dels Llibres.
CANÇONETA EN EL CAMP
Me n’aniré.
Tot quedarà el mateix.
Altres vindran.
Per les meues petjades petjaran...
Estic mentint.
Jo he de romandre ací.
No vull ser llamp,
vull ser aire, ser llum, ser veu del camp.
Déu de l’amor,
no sóc tota jo l’orb?
La claredat,
em respon que la mort no és veritat.
Ratlles a l’aire dins Poesia. Maria Beneyto. Edicions Alfons el Magnànim, 1997.
Coses boniques que passen de tant en tant, això és que et donen una novel·la per a escriure una ressenya d'un escriptor del teu poble: Silvestre Vilaplana.
Quan la revista de llibres Caràcters em va oferir la seua darrera novel·la La mirada de l'impostor , que va guanyar el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx, per escriure una ressenya no m'ho vaig pensar. Si he d'ésser sincera em va fer molta il·lusió i me la vaig llegir com qui li han ofert un plat de menjar que li agrada.
I sense més preàmbuls ací vos deixe l'enllaç del número 101 que és on apareix i a continuació l'enllaç de la ressenya.
L’ÀNIMA VOLA PELS CIMS
L’ÀNIMA vola pels cims
feta esplai somniador.
L’ànima està assedegada
d’aquest blau diví i sedós
de l’alba que, oferta, ens brinda
roses cèliques al front.
He encontrat una amorosa
joia silvestre d’amor.
L’ànima vola pels cims.
Des de dalt albira el món:
vall negra d’homes de presa
que fan un confús soroll.
Joan Valls Jordà. Antologia poètica. Selecció i introducció de Ferran Carbó. Consell Valencià de Cultura. 1995.