En la lloma hi ha un solell de divina clariana. Sobre el teu pit un clavell que t'abilla i t'engalana.
Trobador de gran ciutat jamai t'enamoraria. En son vers arravatat batega la melangia de vore't -ulls, cara i pit- tota ta tendror d'espiga, sense que a boqueta nit no em sigues núvia ni amiga.
Gris de la lloma em serena. Ja s'ha finit el solell. En tot pit queda el clavell i en el meu la meua pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada