dijous, 8 de juny de 2017

ESCALFANT MOTORS: LECTURES PREESTIUENQUES




Havent acabat el curs de Literatura universal ja tenia unes quantes novel·les damunt de la tauleta esperant el seu torn. La primera de totes era Incerta glòria de Joan Sales, feia uns mesos que l'havia comprada però la seua extensió demanava un temps reposat de lectura. Encara que més d'una persona m'ha preguntat si havia vist la pel·lícula, tenia decidit que primer me la llegiria, més que res perquè m'agrada fer-me una composició mental dels personatges, tal i com ens els presenta el narrador. Amb tot, diria que no ho he aconseguit perquè no he pogut evitar, els dies previs a l'estrena de la pel·lícula, veure els tràilers. Així i tot com que en tenia ganes me l'he agafada a pit, i ja me n'havia empassat quasi la meitat que vaig recordar que faltaven pocs dies per a la cita amb el Col·lectiu de dones Malva: a primers d'any vam quedar que llegiríem La casa de les miniatures de Jessie Burton i ens reuniríem un dia per fer-ne un comentari, merament com els que es fan en els grups de lectura. Així que per uns dies, vaig deixar les cartes que la Trini havia escrit a en Soleràs, qui abans d'acomiadar-se del seu amic, Lluís, li les dóna, en un gest no sé si d'amistat o no. 

La casa de les miniatures si bé es mira, també és un totxo gros, però segons ja m'havien comentat es llegia amb rapidesa, més de la que semblava, així és que vaig escometre la seua lectura. Es diu que l'autora, nascuda a Londres (Regne Unit), va inspirar-se en un viatge que va fer al Rijksmuseum d'Amsterdam on hi ha la casa de nines de Petronella Oortman. 

L'acció esdevé en el lapsus de quatre mesos, tot i que en el primer capítol trobem el resum del que esdevindrà al llarg del relat. Esdeveniments que no s'acaben de comprendre, perquè una de les coses que sobta és que en aquestes primers pàgines no hi ha noms, només trobem insinuacions del que ha succeït. És cap al final del relat que he tornat a rellegir aquestes pàgines per veure de traure l'entrellat. 

La novel·la comença quan Nella Oortman toca a la porta d'una casa imponent del barri més ric d'Amsterdam. Fastuosa capital cultural i econòmica que va ser el segle XVII. Allí viu l'home amb el qual s'ha casat: Johannes Brandt. De primer sobta que una dona en el aquest temps puga viatjar a soles, però al cap de poc ens assabentem que en l'Amsterdam en què està ambientada la novel·la això estava permès. 

Als pocs dies d'entrar en aquella casa, el marit li regala una casa de nines per que s'entretinga moblant-la com sembla que solien fer les dones riques en aquella època.  Mentrestant vaig descobrint tot el que passa a través de la mirada de Nella, la protagonista. Aquest fet i el que estiga escrita en present li donen molta agilitat al relat. Encara que siga la protagonista la que ens transmet les peripècies en aquella casa, a mesura que avance en la lectura me n'adone que qui realment maneja els fils argumentals és la miniaturista. Un personatge del que només coneixerem el que ens conta Nella en l'encontre que manté amb el gran rellotger de Bruges, Lucas Windelbreke. Per ell, sabrem que la miniaturista, és filla seua, i té una sensibilitat especial per endevinar el futur de la gent només per la seua manera de comportar-se. Aquesta predisposició ha fet que la miniaturista haja pres la decisió de mostrar a la resta de dones com actuar davant d'una societat bastida sota la mirada dels homes. I així els va enviant en forma de miniatures i de frases aquelles coses que no acaben de saber com resoldre. 

Com sol passar sempre que es conta un poc per damunt del que tracta una novel·la no desvetllaré la trama, perquè sinó la seua lectura perdria interès. Només dir que l'estona que vam passar compartint punts de vista sobre la novel·la em van semblar molt didàctics, a més de molt recomanables. Una de les coses més interessants d'aquestos encontres és que s'entra amb una visió personal i se'n pot eixir en una altra diferent que enriqueix la lectura final, cadascú som un món en miniatura.

I, després d'aquest xicotet lapsus, ara, novament m'he submergit en les cartes de la Trini. 


2 comentaris:

  1. Continua amb "Incerta glòria", ja en parlarem més, quan l'hagis enllestida. No sé si la versió que llegeixes conté "El vent de la nit", la quarta part de la novel·la que passa ja durant el franquismne. També s'ha de llegir, per saber com continua la història. Jo ara estic llegint les cartes de Joan Sales a Màrius Torres i Mercè Figueres: penso que són força la gènesi d'Incerta glòria.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, continue llegint "Incerta glòria" estic acabant les cartes i a continuació hi ha la tercera part que no sé de què anirà. Pel que comentes sobre "El vent de la nit" em sembla que és un volum apart que no tinc, però que de seguida que acabe amb la que estic llegint procuraré comprar. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina