dijous, 4 de maig de 2017

DES DEL PLA DE L'ESTANY. NOTES LITERÀRIES: Marta Rojals



L’altra, de Marta Rojals



La novel·la, ambientada a Barcelona i algunes platges del Maresme o la Selva, es mou entre el febrer i l’agost d’un any, molt proper als nostres dies, que podria ser perfectament l’actual. L’autora, però, hi fa constants anades al passat, llunyà o més acostat, de l’Anna, la protagonista, i el seu entorn, fins a un punt una mica excessiu i que, a voltes, pot arribar a confondre els lectors i a obligar-los a rellegir fragments per tal de poder seguir bé el relat. Està narrada en tercera persona, amb molts de diàlegs intercalats, cosa que la fa molt àgil. Aquests diàlegs solen ser molt acostats a la parla quotidiana d’avui en dia. Està escrita en català, però l’autora hi usa –editades en cursiva– força paraules, expressions o frases senceres en castellà, segons qui sigui el personatge que parla, un recurs que considero ben emprat en aquesta ocasió. També hi ha molta presència d’eines informàtiques i nous sistemes de comunicació, però utilitzats d’una manera lògica i justificada, bé per motius de necessitats laborals, bé per a una millor entesa sobretot entre dos dels personatges.

L’altra podria ser útil d’aquí a uns anys per entendre la vida actual–marcada per la crisi econòmica, social i de valors–a la nostra zona,com passa –sense cap ànim en absolut de comparar les dues obres– amb el Quadern gris, de Josep Pla, que ens transmet la història en detall de dos anys concrets del segle passat, 1918 i 19.

La novel·la sorprèn i enganxa des del principi, per l’estil fresc i el llenguatge que utilitza Marta Rojals. Al final, els lectors arribarem a conèixer una mica més la protagonista, l’Anna, una dona de prop de quaranta anys, marcada per uns fets concrets que li han passat en diferents èpoques de la vida, i que li han anat consolidant el seu caràcter reservat, introvertit. L’Anna no és dolça, ni li agraden les mostres d’afectivitat amb altres persones. És poc social, vaja. En algunes ocasions, ella mateixa recordarà aquests fets que han modelat la seva manera de ser, i així els lectors l’anirem entenent més.

A banda de la protagonista, la novel·la té altres personatges interessants. Personalment, em quedaria amb dos: la Cati i en Nel. La Cati, la dissenyadora per a qui treballa i que la tracta com si fos la seva pròpia filla i en Nel, el fidel i sofert company de l’Anna –i reconegut per ella com l’autèntic amor de la seva vida– que acaba de perdre la feina en el diari on treballava i s’ha quedat a l’atur en mal moment. Ell li aguanta tot i ens mostra que sí que hi ha persones que estimen de debò una altra. Al llarg del relat podrem concloure, de fet, que tant la Cati com en Nel són bons exemples de persones que saben estimar.

Els animals també hi tenen presència, en la novel·la, dos gossos, concretament. El Bord, un gos veí que l’Anna, de petita, estimava molt, i la Bruna, amb qui, ja de gran, es farà molt amiga. De fet, la comunicació amb els animals sempre li ha anat millor que amb les persones: no parlen...

I un últim personatge essencial: en Teo, el jovenet que la farà tornar boja.Un noi de vint-i-un anys, sord arran d’un accident.Aquest fet li anirà la mar de bé a la introvertida Anna: moltes de les converses amb ell seran per escrit, per mòbil, no de paraula. Per molt que ella pensés que un cop i prou, que la relació amb el Teo seria només una flor d’un dia, ja es veu a venir que la cosa no anirà així, tot i que també s’entreveu que, a la llarga,tot plegat no serà res més que un desig irracional, que per força ha de tenir una durada finita.Si bé he dit fa un moment que la novel·la enganxa, a poc més de la meitat del llibre, quan veiem que les trobades amb en Teo no només no cessen, sinó que s’incrementen: “alguna cosa no estava funcionant”, perquè la relació semblava que tenia tendència a estabilitzar-se, la història se’m va començar a fer pesada. Les trobades clandestines i la por de l’Anna a ser descoberta s’allargaven massa. Al final, però, hi he entès el motiu: l’autora ens havia d’explicar molt bé, extensament i amb detall, l’addicció que havia representat per a la protagonista la relació amb en Teo, perquè poguéssim entendre el seu autèntic problema. I no us en dic res més: si us ve de gust, llegiu L’altra!

Pilar Castel Soler 


Rojals, Marta. L’altra. RBA libros. Barcelona, 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada