Rondaire esmaperdut
16
HI HA moments al·lucinants
de l'àngel rere l'esquena
que em dicta mots incisius
amb una remor secreta.
A llurs cambres els veïns
ronquen dormint. Per la feina
de jornada de dotze hores
han de reposar sense esma,
deixant per al joc carnal
diumenge i alguna festa.
Les parets que em clouen són
caselles d'oculta rèmora,
on les paraules s'esmunyen
punxoses de fosca pena
com el llunyà buf salvatge
d'aquella llunyana selva.
Per enyorar el passat
he recordar la infantesa.
He vist un infant tot fet
d'ulls interrogants en lenta
exploració benigna
de l'estel i la lluerna.
Després el silenci em posa
calor d'estiu a la llengua
i un got d'aigua em lubrifica
el preny de la fe poètica.
Ja no cal demanar més.
En tinc prou amb aquesta herència.
Joan Valls i Jordà. Anys i Paranys. Col·lecció Poesia, 3i4. 1985.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada