dimecres, 8 de març de 2017

VA DE LILA: ISABEL ROBLES

Em va semblar que era una orquídia. D'un viatge a Almagro (Ciutat Real).

 TORNADA


 I

Tant de temps dibuixant
els límits de la llunyania,
i en arribar l'anunci
d'aquell possible trànsit
vaig contemplar l'horror
a plena llum:
un buit blanc i perplex,
un silenci de ferro,
l'estanyament de mi i del món,
l'esquinç d'un crit  sense veu
adreçat a ningú,
ningú per a fer-se'n càrrec,
tret de l'anhel més intim
que fluïa des de la solitud
emmordassada. 

Llibre dels adéus. Isabel Robles. Perifèric, 2009. 

 En reconeixement a la seua tasca cívica i literària la Junta territorial de l'AELC del País Valencià atorgarà la lletra lila a Isabel Robles.

4 comentaris:

  1. Encertat i oportú, el teu post, Mercè. Gràcies pel poema que has triat d'Isabel. T'he de reconèixer que aquest llibre seu se'm va passar de llarg, vist i no vist, i ara me l'has recordat.

    Jo diria que sí que és una orquídia, la flor de la fotografia.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari. Ja sé que tot no es pot tindre. Així que és un goig haver encertat en la tria del poema, del poemari i de la poeta en una jornada tan emblemàtica.
    Pel que fa a la flor em va semblar una orquídia però de vegades amb el desig de trobar-ne pots clavar la patata.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. El poema, magnífic. I l'orquídia, en efecte, ho és: Orchis papilionacea, la bellíssima orquídia papallona. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé saber finalment que es tracta d'una orquídia i el nom científic. Tinc marcat el punt on les vam veure per si tornem alguna altra vegada per la zona i és el temps poder tornar-la a admirar. Moltes gràcies Alfred,
      una abraçada

      Elimina