I
EN EL conreu del viure
el fruit ha estat mesquí,
l'eixorquia tenaç
i el forment estantís.
Només a les roselles
un poc de sang he vist
guarnida de gaubança
i vermellor de crit.
La paraula en la boira
mai no sap els confins,
la joia d'endreçar-se
al germà o al veí.
I quan truque a les portes
amb la fe del somrís,
sols em guaita un mussol
filosofant la nit.
Anys i paranys. Col·lecció Poesia 3i4, 1985.
M'agrada molt aquest poema. Té el to delicat de tota la poesia de Joan Valls i també una càrrega de sinceritat i de gravetat existencial que commou. És bonica aquesta idea d'anar muntant aquesta antologia i compartir-la. Supose que no és un poeta de referència per a la immensa majoria, ni tan sols entre els incondicionals de la poesia.
ResponEliminaGràcies. Una abraçada.
Hola Maria Josep, segurament no és un poeta de referència per a molts, però com tot en la vida, des que el vaig descobrir ja fa uns quants anys m'agrada molt llegir els seus poemes i el tinc com a llibre de capçalera, potser la raó és que em transporta per paisatges coneguts. Per això el tinc sempre present i aprofite l'avinentesa de l'Any Valls per a donar-li veu.
ResponEliminaUna abraçada