CRIDA
Veniu ací, homes del camp,
veniu a mi si voleu,
a escoltar aquestes cobles
cantades a viva veu.
Or de sol i argent de lluna,
reixius de l'alba en calfred,
refilets de rossinyol,
flairances del bon romer
i el cim de la serra altívola
de grisos tons i el riuet
que serpentenja entre joncs
sa eternitat del moment,
animen la meua lira
indígena i somrient.
La pau del paisatge
esbrina l'ànima de sentiment:
emoció sense fi
que penetrant dolçament
obre un misteri de llum
al pentagrama quiet.
Veniu a mi, homes del camp,
veniu a mi si voleu.
De la Mariola vénen
aquestes cançons i al vent
vaguen cabdellant la viva
corranda dels ocellets.
Joan Valls i Jordà. La cançó de Mariola. Edició i pròleg de Manel Rodriguez-Castelló. Edicions de la Guerra. Denes editorial. València, 2007
Joan Valls tenia trenta anys quan el 1947 va publicar per compte propi, a la impremta Hispània d'Alcoi, La cançó de Mariola amb un tiratge de cinc-cents exemplars. El tercer poemari publicat en català al País Valencià des del final de la guerra... (Extret del pròleg a càrrec de Manel Rodríguez-Castelló)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada