dilluns, 9 de gener de 2017

ARA QUE N'HI HA, MENGEM-NE: Poesia de la bona

 
El meu Cap d'Any del 2017 va començar amb una excursió al surar de Pinet. Un racó meravellós que amaga moltes sorpreses. Algunes de les quals la immensitat d'aquest pi i un retall de cel, blau. 



Estem de pas en temps interromputs:

algunes portes s’obren al record,

n’hi ha que amaguen els desigs més bruts,

d’altres donen als camps de la dissort.



Tenim un llit per als amors perduts,

un balcó obert a les brises del port,

un jardí que celebra els bells minuts,

un lavabo per a rentar la mort.



Cap d’Any comença com un bes final,

es perd la fe mirant cap a l'estel,

l’oblit és una duna sense arrel



que avança pel present, que és forestal:

quan des del bosc es veu un tros de cel

plana la fam, voltor universal.




2 comentaris:

  1. Respostes
    1. El que m'agrada de la vida és trobar la lectura adient al moment que es viu. I trobar aquest poemari ha estat un goig per començar l'any.

      Elimina