dimecres, 26 d’octubre de 2016

UN MITE CREIX O S'ESQUERDA


Dissabte vam anar expressament a València a la 4a Plaça del llibre. Vaig eixir a mitjan matí de casa amb intenció de passar-hi el dia, al damunt portava Ningú no ens espera i Gegants de gel  il·lusionada pel fet que anava a trobar-me els autors, Manuel Baixauli i Joan Benesiu que me'ls signarien. Els dies previs a la inauguració havia vist la llista d'autors que estarien en la plaça firmant les seues publicacions. La veritat és que jugava amb avantatge, pels d'Edicions del Periscopi, sabia que Baixauli estaria en València, m'ho van dir com a primícia en la fira d'editorials independents, Liberisliber, que es va celebrar en Besalú. Abans, però, d'eixir de casa vaig tornar a comprovar que no havia sigut imaginació meua, que el dia per trobar-me cara a cara amb els autors era dissabte. El cas és que ja en el tren repassant alguns dels articles de Baixauli, el que es titula "Ningú no és profeta" diu que no sempre coincideix l'escriptor amb el narrador de les històries, que molt sovint es mengen les coses de cul. Em van assaltar els dubtes. I si no reflecteix per a res el que aparenta en els seus escrits? Baixauli ho adverteix a bastament, i qui avisa no és traïdor. Ai, mare meua! i jo que m'havia emportat els llibres, i tot el dia amunt i avall amb ells. Bé, vaig pensar, si li veig mala cara no m'aproparé i em pau. Tampoc no passa res si m'acoste. I, sinó, li dic que em firme el llibre i ja està, no cal que faça cap comentari, me'l firma i prou. 
 
La plaça a primera hora de la vesprada estava tranquil·la, però a poc a poc va anar venint i venint més gent. Uauuuu! quanta gent per xerrar, amb els uns, amb els altres. Gent coneguda i per conèixer. Que sempre hi ha qui té els mateixos interessos, i allà va que et trobes xerrant amb algú que acabes de conèixer, i quan us acomiadeu porteu cadascú el telèfon i el correu electrònic de l'altre, que ja esteu quedant per continuar la conversa en un altra ocasió. Mira que són interessants i profitoses algunes trobades! 

A l'hora en punt, les 18, la taula on s'esperava que estarien romania buida, tampoc no hi havia cues de gent esperant els autors. En canvi la taula era plena, a vessar dels seus llibres, la qual cosa significava que... havien de vindre. Quina expectació déu meu! i quins minuts més llargs i prolongats fins que van aparèixer. Xerraven entre ells dos i al cap de no res es va afegir també Elvira Cambrils que havia de seure al costat. Era la taula destinada per als escriptors convidats a firmar les seues obres. Vaig treure els llibres que portava, i els els vaig donar per que me'ls signaren. Quin goig poder complir certes il·lusions com ara conèixer un escriptor amb qui t'has fixat fa temps, M'he llegit les seues novel·les i segueix els seus articles en la premsa, finalment ho he aconseguit, i he de dir que no m'ha decebut.

I en això que em trobe de cara a Joan Olivares, presenta Si ha nevat de Paco Esteve i Beneito. Que si els editors de Lletra impresa, Juli i Mercè amb la Júlia. Més enllà, un grup de tres coneguts conversen animadament, són Vicent Berenguer, Octavi Monsonís i Francesc Calafat. A mitjan passeig saludem Rafa Gomar. Envoltats de gent que no conec hi ha alguns polítics com Enric Morera. I les meues estimades llibreteres d'Ambra, la llibreria puntera de Gandia, que mai no falten a cap cita. I mentrestant passegem entre les parades de llibres, la borsa va omplint-se'm, Fer Harca(2), Úter de Josep Maria Balbastre. I ja de nit, al tren i cap a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada