dissabte, 27 d’agost de 2016

L'ESTIU ENCARA ÉS BEN VIU PER CONTINUAR LLEGINT

Com s'encomanen les semblances entre pares i fills, també s'encomanen els tics i els defectes. Així, passat mitjan agost, després del quinze, em ve al cap el mateix refrany que durant tants anys ma mare m'ha anat repetint infinitat de vegades "la Mare de Deu, al llit, prepara-li la jupa al teu marit" i és que la relació d'aquest refrany té molt a veure amb el temps i arribant aquestes dates voldríem que la temperatura deixara de ser xafogosa, i les nits les poguérem dormir tapats amb llençol, cosa que sol ocórrer, els anys que es deixa caure una plujeta. Però bé, anem al que anem, l'estiu ja és ben avançat, és a dir ja va de caiguda. Per bé que encara llig per les xarxes la tria que han fet i fan, de llibres per llegir a l'estiu, alguns dels nostres escriptors, cantants i gent d'alta volada. Per la meua part ja vaig dir en una entrada anterior que el juliol el començava amb el propòsit de llegir la novel·la de Tolstoi, Anna Karènina i a hores d'ara haig de dir que ja li veig el cul, tot i que aparellat a aquesta lectura m'he tornat a llegir la nova versió Amb els ulls d'una nena de dotze anys que Guillem Calaforra ha traduït, ara directament del manuscrit  que Janina Jescheles va escriure poc després del seu alliberament del camp de concentració de "Janowski" ;al mateix temps, continue llegint So i silenci, un grapat d'articles de caire assagístic que tenen la música com a tema de reflexió del mateix Calaforra. El primer tast va ser "Obertura", continuant amb "Silencis", de moment només n'he llegit els dos primers escrits, l'un que parla sobre Alfred Schnittke, el següent d'Allan Pettersson, i no avance més perquè no tinc cap pressa. En la lectura d'aquests dos escrits m'he trobat dos noms que desconeixia i un grapat de música per escoltar, impossible avançar en la lectura, així que de moment m'entretindré en aquestos dos autors que Calaforra m'ha fet conèixer. 

         Però arribats ací, les propostes estiuenques de lectura deurien d'anar camí d'exhaurir-se. En aquest sentit jo ja ho he quasi acomplit, ara bé, he de dir que a la lleixa han anat apareixen uns quants llibres amb què no comptava i que m'agradaria poder llegir abans que s'acabe l'estiu. I dic que no comptava perquè han sigut encontres amb que involuntàriament he ensopegat pel camí, en els quals, he volgut estar, en assabentar-me. 


       El primer encontre va ser en la biblioteca pública de l'Olleria. Allí ens esperava Marius Serra amb la seua darrera novel·la Res no és perfecte a Hawaii. Una vesprada memorable que va presentar l'escriptor i poeta Josep Calero de Benigànim, abillats amb el típic collaret hawaià. Al cap d'uns quants dies la cita m'esperava en Barxeta, allà m'hi vaig presentar per conèixer de primera mà el que ens volia contar l'amic Vicent Sanxis amb Terra de frontera.


         Encara no havien passat uns dies que pel feisbuc vaig assabentar-me que, en La Pobla del Duc, Just I. Sellés presentava la seua novel·la Al-Azraq El blau, Una novel·la pensada des de la sensibilitat emotiva dels llocs en què aquest personatge va transitar, en el temps que va viure, i escrita des del vessant dels altres, o siga dels moros, dels musulmans, dels que finalment van expulsar fa quatre-cents anys de les terres en les quals vivim ara els valencians.  


         Però, encara queda molt estiu, i, ja se sap que podem passar moltes coses, com de fet així va ocórrer, en Quatretonda, l'onze d'agost, al patí de l'actual biblioteca, ubicada en les antigues escoles, Vicent Baydal ens havia citat aquella nit, en què també es podia contemplar la pluja d'estels dels Perseids, per a fer-nos uns esbós del que podem trobar quan llegim Els valencians des de quan som valencians?. 


         I mentrestant, les darreres pàgines d'Anna Karènina van escolant-se, i sincerament, em sap greu que, tot i el volum tan considerable amb què els primers dies el vaig prendre, s'acabe. Però qui sap, a partir d'ara, s'obre tot un ventall de possibilitats d'una segona lectura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada