dijous, 28 d’abril de 2016

LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES: FIRA

Si ens atenyem al refrany que diu «L'home proposa i Déu disposa» diria que enguany vaig amb el peu canviat. De primera, no vaig estar en la Fira del Llibre de València com cada any he estat el dia de la manifestació del 25 d'abril. Tampoc vaig estar en el concert que es va fer en la Plaça de Bous. Tenia les entrades comprades per al concert de Raimon del dissabte en Ontinyent molt abans que s'anunciaren els actes que van tindre lloc en València, i encara més estàvem en plenes festes d'Alcoi. Com em va dir un amic que vaig trobar assegut quan vam entrar al Teatre Echegaray, ha hagut gent que davant la disjuntiva, ha venut les entrades per estar dissabte en València. En un principi jo també ho vaig pensar, però finalment no ho vaig fer, vam anar a veure cantar Raimon, i no me'n penedisc gens. 


Durant els dies que durarà la fira hi haurà actes en què m'agradaria estar, però no hi estaré perquè a tot no puc arribar. També m'haguera agradat anar al lliurament del Premi Senyoriu Ausiàs March de Beniarjó que es feia aquest mateix dia 23 d'abril, però...però vaig decidir i vaig triar anar a veure Raimon.
Amb tot i coincidint que els dimarts vaig a València al curs de literatura universal que l'Enric Iborra imparteix en el Centre Octubre, el vaig aprofitar per passejar pels jardins dels Vivers i fer un cop d'ull a les paradetes, als llibres i a les activitats que hi havia eixe dia. Com que durant l'any ja vaig visitant les llibreries estic bastant al dia de les edicions de darrera hora, així que res no m'espanta, però el que més m'agrada d'aquesta fira és la gran quantitat de llibres que s'amunteguen en tan poc lloc i espai, la qual cosa permet a més del passeig, fer una ullada per si hi ha alguna cosa que se me n'haja passat. Vam arribar vora migdia i el passeig es va acabar al poc d'haver començat, però haig de dir que ja se'n vam anar a dinar amb un parell de llibres a la butxaca. L'un, Viatjar descansa, el darrer Premi de poesia Senyoriu Ausiàs March de 2015 que va guanyar Carles Mulet Grimalt, i ja que estic que me'l signe aquesta vesprada quan ens veiem com cada setmana. L'altre, un clàssic dels clàssics, Figures de temps de Joan Fuster, en edició de Josep Iborra dins la col·lecció Alfons el Magnànim que fa tant de temps que no s'edita, però que encara en deuen tindre caixes plenes, per això continuen apareixen de tant en tant per les fires. Feia temps que el tenia fitxat com altres títols, tot i que de vegades no resulta fàcil trobar-los. 



RECLAM


i

abans del toc
no en coneixia el foc
però l'anhel brescava

abans del foc
no en coneixia el goig
però el frec de l'espelma

abans del goig
no en coneixia el vas
però n'embriagava
 
Havent dinat es vam asseure en un banc – incomodíssim- mentre la digestió i sol i ombra dels raigs de sol del migdia ens ensopien. Passats els primers minuts, em vaig entretindre llegint un article aparegut al setmanari El Temps El basar dels llibres perduts o desconeguts o quasi coordinat per Xavier Aliaga; de sobte la meua mirada ensopega amb el nom desconegut d'una autora, Maria Ibars i Ibars que comenta Raquel Ricard, em detinc, m'ha semblat haver vist aquest nom fa no res en la parada on he comprat el de Fuster; enseguida que tornen a obrir les parades dels llibres me'n vaig de cap cap a la llibreria, i comprove si és aquest el llibre que es comenta. A l'hora en punt allà estic, i. sí, és aquesta autora, tot i que no és el títol al que es fa esment, sinó un altre El serf. Tot seguit el compre. Com que no conec res d'aquesta dona, bé puc començar pel que he trobat. En un no-res s'ha fet l'hora i se n'anem xino-xano cap al carrer sant Ferran. Ens espera Dublinesos de James Joyce.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada