Un
dia com hui, 10 de març de 1995, fa 21 anys, l'Ovidi Montllor, ens deixava. Que millor que
recordar-lo amb aquesta lletra de to burleta, ara que el treball es fa tan difícil d'aconseguir per a molta gent. Des d'on estigues, ohhh Ovidi, -diguem que siga allà dalt, et recordarem sempre.
De l'espai no te'n refies mai
Lletra i Música : Ovidi Montllor
Es pressuposa que un aparell
molt gran i estrany
s'acosta a la terra.
No sabem si en so de pau
o de guerra.
Es pressuposa que tan sols ve
a buscar mà d'obra.
MÀ D'OBRA!
I que és aquest el gran perill
que passem.
Es pressuposa que no trigarà
en arribar
ni molt ni gaire: Gens.
A hores d'ara ja deu ser prop.
Es pressuposa que no es gent
com nosaltres.
No són humans. Són com màquines.
Estranyes màquines
que ho poden tot,
que ho xuclen tot,
que tot ho volen.
Es demana calma al poble.
No patiu! Es prendran mesures.
Calma! Tranquil·litat!
El poble està calmat.
No s'ha posat nerviós.
I més d'un a pensat:
Home, si paguen millor...
L'Ovidi sempre serà amb nosaltres.
ResponEliminaPilar
Ja ho crec que serà amb nosaltres perquè mai no el podrem oblidar.Una abraçada,
EliminaMercè