diumenge, 13 de març de 2016

DES DEL PLA DE L'ESTANY. NOTES LITERÀRIES: Jean Echenoz

 


Una petita joia en forma de novel·la que sintetitza, en 123 pàgines de literatura en estat pur, la Gran Guerra i les conseqüències devastadores que va tenir sobre molts dels que hi van lluitar o hi van estar implicats d’una manera o altra.

L’obra, traduïda d’una forma excel·lent del francès per Anna Casassas, està editada per Raig Verd, una editorial independent de Barcelona que “vol donar més espai a obres inquisitives, compromeses, valentes, inconformistes i exigents a les llibreries i a les biblioteques al marge de les modes actuals i apostant per la qualitat dels continguts”, segons expliquen en el llibret de participants en la darrera edició de Liberisliber, la fira d’editorials independents que es fa anualment cada primer cap de setmana d’octubre a Besalú (la Garrotxa) des de fa sis anys. En aquesta última edició (2015) hi van participar 44 editorials. Realment val la pena acostar-se a aquesta vila garrotxina cada any per aquestes dates per poder constatar la vitalitat del món editorial independent, i per poder tenir a les mans obres de gran qualitat, com la que tot seguit comentem.

Jean Echenoz, l’escriptor i guionista cinematogràfic autor de 14, confessa que en realitat no volia escriure cap llibre sobre la Primera Guerra Mundial, però un dia, remenant uns papers de família, va trobar el testimoni d’un soldat, parent dels seus pares, i el va llegir. I a partir d’aquesta lectura va anar entrant en el tema més com a obsessió personal que no pas com a projecte literari, fins que va començar a escriure i va aconseguir aquest text breu que fuig d’una mirada historicista i cedeix la veu a un soldat ras que ens ajudarà a entendre, en poques i clares paraules, la Gran Guerra.

En la contraportada hi podem llegir: “Cinc homes han partit a la guerra. Una dona n’espera la tornada de dos. Falta saber si tornaran. Quan i en quin estat”. La trama, resumida, és aquesta. I l’autor ens la desgrana en 15 capítols, alguns dels quals podrien funcionar força bé com a relats breus de forma individual. 
 
La novel·la, com hem avançat, és sintètica, i ja des del mateix títol: 14. No cal dir res més. La Primera Guerra Mundial, la que va fer canviar el concepte que s’havia tingut fins llavors de les guerres, va ser per a molts simplement la del 14. La de 1914, l’any en què va començar i que s’allargaria quatre anys, amb batalles terribles i inacabables lluites entre trinxeres (i amb nous instruments de combat, com ara els gasos o l’entrada en joc de l’aviació), que van provocar que una gran part dels combatents no tornés a casa seva, o que ho fes en unes condicions força deplorables. Aquests cinc homes que marxen a la guerra ens en seran exemples significatius.

Al llarg del relat, hi trobarem la guerra vista des de l’experiència dels que la pateixen des d’un dels bàndols, però no ens semblarà que l’autor vulgui donar massa importància a la identitat concreta de l’enemic amb qui s’enfronten, ni que ens vulgui fer una narració extensa dels fets de guerra. Echenoz hi fa descripcions contundents del camp de batalla i de les trinxeres, però breus i concises, perquè segons ell “tot això ja ha estat descrit mil vegades i potser no val la pena entretenir-se més en aquesta òpera sòrdida i pudent”. Tota una declaració de principis antibel·licista per part de l’autor.

Quadre d'Albert Herter, que hi ha a la façana interior de l'estació de París-est, reprodueix els comiats de familiars i soldats que marxaven al front durant la Gran Guerra (en la novel·la es fa referència a aquest quadre concret).

Abans de tancar el comentari, val la pena transcriure la mena d’epíleg reflexiu per part de l’editor que conté la novel·la: “Les grans guerres, especialment les llunyanes en el temps, sovint queden reduïdes a xifres. No és senzill imaginar-se i sentir el dolor, la pudor o la por que van patir els soldats en mig d’uns camps que podrien ser els de qualsevol dels nostres pobles. La Literatura i l’Art ho fan possible. Per això cal publicar Echenoz, perquè amb la seva particular mirada ens fa sentir com pocs.” No hi calen més paraules: 14, una petita gran obra de lectura totalment recomanable.

Pilar Castel Soler


14. Jean Echenoz. Raig verd edicions. Barcelona, 2015 (4a. edició). Col·lecció Llampec núm. 6. Traducció d’Anna Casassas.


4 comentaris:

  1. Totalment d’acord en què és una petita joia.
    M’ha agradat molt l’estil, aparentment senzill però impecable i aquesta forma d’anar-se esdevenint els fets, desenfadadament, fins que, quasi sense adonar-te’n, et trobes (igual que els protagonistes) enmig d’aquell horror. I el que per mi té molt mèrit: tot explicat sense dramatisme. Penso que hi ha una actitud molt filosófica en aquesta forma d’explicar la historia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Francesca pel comentari, em sap greu dir que no havia sentit parlar d'aquesta novel·la d'Echenoz i que de seguida que puga aniré a la llibreria per comprar-me-la. Per altra banda he de dir que els comentaris de l'amiga Pilar són sempre molt encertats tant en la tria dels títols i autors així com la manera com ens ho fa particip. Mercè

      Elimina
  2. Gràcies pel comentari. Certament, també hi ha molta filosofia implícita en aquesta novel·la, tot i ser tan breu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estan entrant-me unes ganes boges de tindre el llibre a les mans. Així que puga ja l'estic comprant per llegir-lo. Moltes gràcies Pilar. Una abraçada,

      Elimina