diumenge, 20 de setembre de 2015

DEL RIU AL MOLL: UN RECER EN L'AUTOPISTA

Tanque els ulls i escolte. Per la banda esquerra: motors de camions van i venen per l'autopista, immensos camions que fan tremolar l'asfalt fins les entranyes. També hi ha el so dels cotxes, amb tantes marques i models amb què han inundat el mercat que he deixat de reconèixer pel grinyol del seu motor. De tant en tant també passen motos: grans, potents, desafiants, a cavall de motoristes de vestits embotits i cascs irrecognoscibles, incrustats en el seu seient com un tot inseparable.

Per la banda dreta, afine l'oïda: veus i musiques es barregen, llunyanes; impossible precisar si provenen d'una ràdio o d'un aparell de televisió. Més a prop meu, cotxes aparcats amb gent pels voltants que omplen l'espai de converses sense sentit, difícils de discernir; de tant en tant un motor que arriba, aparca, para: veus que baixen, es mouen, caminen amunt i avall, s'allunyen; tot seguit un motor s'engega, han pujat les veus, s'han tancat les portes, el llenguatge emmudeix, s'ha posat en marxa, comença a rodar, de dreta a esquerra, s'allunya buscant de nou el riu de l'autopista.
 
Respire, lentament, assossegadament. El cor que fa no res bategava amb intensitat s'aquieta
 
Com un fregament imperceptible, una suau brisa m'ha acarona la pell dels braços nus; res no es mou, ni una fulla, no fa ni un bri de vent. Respire, lentament, assossegadament; de nou la brisa, el fregadís a tocar de pell. Als llavis un lleu somriure. Respire més lentament, més assossegadament.
 

 
La première tassa humecte mes lèvres et ma gorge, la seconde brise ma solitude, la troisième fouille mes entrailles à vif mais n'y trouve que quelque cinq mille volumes d'étranges idéogrammes. La quatrième provoque une légère suée et tous le mal de la vie s'évacue par mes pores. À la cinquième, je suis purifié; la sixième m'emporte au royaume des immortels. La septième tasse – ah, mais je n'en puis plus! Je ne sens plus qu'un souffle de vent frais qui gonfle mes manches. Oú est Horaisan? Laissez-moi chevaucher cette brise légère qu'elle m'emporte au loin!


Okakura Kakuzô, Le livre du thé. Traduit de l'anglais par Aurélien Clause. 

Illustré d'estampes de Katsushika Hokusai.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada