dimecres, 6 de maig del 2015

LLUÍS RODA. AMOR. LLIBERTAT. INSTITUT DE BENIGÀNIM

Fa uns dies vaig ensopegar amb una noticia en el feisbuc que em vaig guardar en el meu mur: LLETRES A LES AULES. LLUÍS RODA PARLA D'AMOR I DE LLIBERTAT A L'INSTITUT DE BENIGÀNIM.

Arran d'aquest titular he tornat a fer una ullada als versos de Lluís Roda. Vaig tindre ocasió de conèixer-lo fa un temps, el 2006 que l'autor va rubricar en el poemari Buirac d'amor, aquella vetllada de divendres en Ontinyent, sota el paraigües d'El desert de les paraules
 
Res no s'esmenta del que es va tractar a l'aula, però sabent per experiència com de bon comunicador és el Lluís, m'imagine que haurà sabut inculcar una miqueta de saba poètica als alumnes i que alguna cosa bona ha d'eixir. Això, ja ho coneix, d'altres vegades, el professorat de l'institut: per fer créixer i que prospere una cosa, abans cal fomentar-la. 
 




COM un coet en la nit que tot ho il·lumina, i dura un
instant,
Recorre la foscor,
Esdevé no-res l'amor,
Sols un moment que dura la vida,
Perdut per l'embut del temps, l'embull de l'ànima.
A penes existí.
Com la bellesa, que la vellesa recorda.



I QUAN hages buidat trèmulament
El teu buirac d'amor
Trobaràs solament als peus
La teua ombra ferida.
Recularàs apenes, esverat.
El teu dosser serà un bromall.
Ardit, arreplegaràs la teua ombra.
Recordaràs aquells besos de dona
Amb un boç a la boca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada