divendres, 10 d’abril de 2015

EL PES DE LA CENDRA

Una de les coses bones d'Internet és la compra online. Dimecres de la setmana santa, a mitjan vesprada, vaig fer una comanda de llibres, el dia següent, dijous, a la mateix hora el repartidor trucava el timbre i em donava un paquet. Oh! els llibres. Llibres, sense haver-me mogut de casa. Com han canviat els temps, en aquest sentit per a millor, sobretot per a mi. I una altra cosa, els llibres els demane a les editorials que tenen botiga virtual, com no. Material per passar una bona temporada, no precisament aquestos dies de mitges vacances; ara mateix estic acabant de llegir Un son profund d'Enric Iborra, i dic acabant de llegir i la veritat és que estic estirant-lo tot el que puc, em sap greu que s'acabe, tot i que sempre el puc tornar a llegir o millor dit a consultar, però l'estic llegint tot fent una mena de repàs d'algunes de les assignatures que fa poc jo mateix estava estudiant, literatura universal o teatre o literatura comparada. Mentre vaig llegint-lo me n'he recordat molt d'unes xerrades, que fa uns anys es van fer en Octubre Centre de Cultura Contemporània titulat Els Grans Llibres d'Occident, a les quals vaig assistir puntualment, alhora que anava llegint els llibres que es comentaven.




I tornant a la comanda, un dels llibres que havia demanat és El pes de la cendra de Vicent Valls. Un poemari amb títol premonitori? va guanyar el XV Certamen de poesia Marc Granell Vila d'Almussafes el 2011, l'autor ha traspassat fa uns pocs mesos, i és ara que, darrerament, me'l vaig trobant i estic coneixent-lo un poc més. Només obrir el llibre llig aquestos versos:

I

Perduraràs en mi com el solatge
d'un cos primer, de la primera urgència,
en la rosa cremada del capvespre.
I viuràs en l'aljub de la memòria
com una arrel obscura, indestriable,
del temps marcit pel vent i les ferides. 
 

o, més endavant, aquestos altres versos:


Ara que agost encén les vinyes del capvespre,
i el teu record, de sobte, com una gran ferida
em crema la memòria,
torne a veure't
com un antic fantasma que traspassa
la paret invisible de les hores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada