dimecres, 4 de març de 2015

UN TREN DE VERSOS PER A LA VALL BLANCA

L'autor, Pep Calero, en una fotografia des del blog de l'IEVA. 

El meu primer record en endinsar-me cap a la Vall d'Albaida té un bon grapat d'anys, i sempre ha sigut des del vessant del Comtat-Alcoià. Encara m'hi veig asseguda en l'autobús de línia, l'Alcoyana, per la N-340, tot pujant el Port d'Albaida; en altres ocasions pel port de Salem, camí de Gandia, en la Paloma Gandiense. Anys després, en l'època d'estudiant era el tren d'Alcoi-Xàtiva-València; una vegada passada l'estació d'Agres uns quants túnels per rodejar la Cova Alta, travessar alguns barrancs com el d'Alfafara o el d'Agres, finalment entràvem en la Vall d'Albaida amb parada en uns quants pobles, el primer de tots Ontinyent, després venien Agullent, Albaida, Bufali, Montaverner, La pobla del Duc, i finalment, Benigànim, per passar a la Costera amb Xàtiva, i d'allí cap a València; en canvi Pep Calero en Camins de ferro ha ordenat les estacions a l'inrevés. Sembla que jo he vist les estacions des d'una perspectiva, és a dir en un sentit i Calero les ha vistes des del pol oposat, venint de València o des del seu poble, Benigànim, per això és la seua primera estació. Però també permet comprovar que la seua curiositat l'ha impel·lit a travessar la Vall Blanca, això si, en tren. Tranquil·lament, s'ha passejat, ara una estació, ara una altra, i sense deixar de banda els molts, moltíssims racons que la Vall amaga. Però de moment un tast en vers d'aquestes estacions.



BENIGÀNIM (1a estació)


Entrada blanca:
selvàtiques travesses,
rellotge immòbil
de gleves excavades
per vials sense vida.




POBLA DEL DUC (2a estació)


Es vincla l'arbre,
passa, lenta, l'eruga.
Ningú no baixa,
tampoc ningú no puja.
Cau l'arbre, cau el vespre.




MONTAVERNER (3a estació)


Com una platja,
una estora de fulles
ataconades
xipollegen amb pedres
que es perden com les sendes.




BUFALI (4a estació)


Baixada albada
i un carrell que fa ombra
unes formigues.
Sense xiulet ni cèntims
figuren un tramvia.




ALBAIDA (5a estació)


Les portes verdes
com germanes tancades.
L'andana mira,
decadències velles,
el sol a la façana.




AGULLENT (6a estació)


Camins polsosos
al peu de la carena.
Teules caigudes
visiten sales buides
de records i equipatges.



ONTINYENT (7a estació)


Eixida blanca
des d'un lleu promontori.
La vall teixida
filant els pous i els boscos:
disseminades cases.


Camins de Ferro i Terra Blanca (2014). Pep Calero. Denes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada