divendres, 19 de desembre de 2014

LA JOIA ESTRÒFICA DEL HAIKU

Aquest matí m'he trobat aquesta  magrana en la gespa. S'ha obert per permetre que els ocells: teuladins, pits roigs, cueretes vinguen a menjar-se els grans.

No vull acabar l'any sense dir res sobre el darrer poemari d'un dels nostres poetes més a la vora de casa, es tracta de l'amic Francesc Mompó, valencià de l'Olleria (la vall d'Albaida) com es llig a la contraportada de Suc de magrana. Tot i que diuen que es llegeix poc, i poesia encara menys, em fa l'efecte que darrerament els versos bullen com la cassola en forn del poema d'Ausiàs March, tant a la nostra Vall blanca, com a les comarques veïnes de la Safor, la Costera o l'Alcoià-Comtat, per no allargar-me més, amb exemples propers.


 HAIKU FULLAT


Serp que pelmuda
en l'estiu de les cuixes;
blanc epitafi.




EL HAIKU AL PANY


Sóc alfabet
de fulles hivernals;
només omega.



Francesc Mompó (2014). Suc de magrana. Germania. 


I aquesta altra em sembla que no li ha vingut molt bé caure al terra. Sembla una miqueta enfadada.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada