dimecres, 26 de novembre de 2014

VERSOS TARDORENCS DE JOAN CLIMENT

la meua vista de cada matí quan òbric la finestra

Aquest setmana passada, en els actes organitzats dins la Setmana Literària de Gandia, he anat per dues vegades a la presentació del llibre que Ignasi Mora ha escrit sobre Joan Climent. La primera, a Gandia, en el sala d'actes de la Biblioteca Central que, tot siga dit, no cabia una agulla, com a fill adoptiu d'aquest poble de la Safor. La segona, a Montitxelvo poble natal de Joan Climent. Per això a banda de la biografia que Ignasi Mora acaba de publicar que encara no he pogut llegir, només fullejat, m'ha fet goig rellegir alguns versos del poeta que, com va dir l'Ignasi Mora, va esclatar a partir del moment que es va jubilar i va poder dedicar més temps a escriure. Casualment m'he trobat aquest poema tan bonic que reflecteix aquest moment de tardor esclatant. 
 

pruneres tardorals en el terme d'Otos


NOVEMBRE



Novembre és un espai

on invisibles punts es mouen

entre un silenci i altre.

Novembre és la tardor

en plena efervescència.



caquier a punt de perdre les darreres fulles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada