dimecres, 8 d’octubre de 2014

TEMPS DE TARDOR. FRUITA SABOROSA

Enguany es pot considerar que ha estat, almenys en la Vall d'Albaida,  de sequera austera. En canvi  molts dels arbres fruiters han donat més fruita que altres anys, misteris de la natura. Així que si algú vol fer-se codonyat, ja sap on n'hi ha, de codonys.

A cau d'orella,
a frec de canyar

Me'n recorde de la senda de l'Ametla,
de l'horta a la Canal i els codonys,
de l'ombra als caquiers, d'aquella frescor natural,
del capvespre i els núvols llargs,
de les pomes agres i del melonar.
[...]

Josep Sanchis Carbonell. Amaeratge. Novembre del 2000. Ontinyent (la Vall d'Albaida)

He perdut el compte les vegades que hem anat a aclarir els caquis. N'hi ha per a donar i vendre. Van madurant a poc a poc, escalonats. Cada setmana en cull un plat, només són per a mi. Torne a dir el mateix que abans, si algú en vol li done permís per anar a collir-ne.


Aquesta fotografia i la següent pretenen mostrar com es menja un caqui. Dels d'abans, que es pelaven i amb cullera o xuclant se'ls menjàvem. Mmmnnnnn, boníssims. Reivindique aquesta menja tan suculenta i saborosa. Per als qui ens agrada aquesta fruita!. 




 
Després d'uns dies de pluja, o si més no de no veure el sol, amb dies ombrívols i grisos que pressuposaven que, d'un dia per l'altre, ja se'ns havia instal·lat la tardor, aquests dies tornem a tenir un cel ben lluminós i un sol ben brillant al bell mig de la volta celeste. Mentrestant, les fulles d'alguns arbres comencen a donar senyals de falta de llum, en canvi altres els costa més fer-se a la idea que tard o d'hora hauran de quedar les seues branques despullades. I així, a poc a poc, alguns deixen al descobert els fruits que han anat creixen i madurant, embolcallats per fullam que els protegia de mirades inoportunes. 
 

Per a mi, antic que em sent,
setembre és el mes més dolç de l'any,
el temps d'or del raïm, quan daura
el cor
dels melons i les figues
insinuen una gota assolellada de mel;
quan s'acotonen de groc
olorós els codonys
i les magranes, ai, les magranes
pengen de l'arbre
com cofres de goig.
[...]

Setembre

Josep Piera. El temps trobat. Premi Alfons el Magnànim València de Poesia 2013. Ed. Bromera.

Com cofres de goig que diu Josep Piera en els seus versos. Ara comença l'època d'aquesta fruita. Jo ja he començat ha obrir els cofres. Verdaderament són un goig. 

2 comentaris:

  1. Ja tinc uns quants quilets de codonys --regalats-- esperant que trobe temps per tractar-los com mereixen. Però si me'ls acabe prompte, t'agafe la paraula... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs Alfred, ja saps on estan mentre en queden. És una llàstima que es perden a l'arbre després d'haver fet aquest l'esforç de criar-los.
      Una abraçada,

      Elimina