dimecres, 3 de setembre de 2014

CONVERSES ETNOBOTÀNIQUES O EXCUSES PER XERRAR-2a.part



Aquesta flor de dàlia no és d'enguany sinó de l'any passat. Les d'enguany estan una miqueta socarrades per la falta d'aigua i d'humitat d'aquest estiu tan eixut.

Converses etnobotàniques a la manera de 

Joan Pellicer

EL REG

Ja ho vaig comentar en l'article publicat l'any passat, 2013, el tros d'horta de la Font de Baix, ara per ara, dóna molta conversa, de vegades, tant o més que de collita. 

La veritat és que quan vaig a l'horta, el que més m'agrada és mirar. Mire tot el que hi ha al meu voltant, no sempre relacionat amb el que tenim plantat, sinó en el ritme de les estacions. Com a molt arreplegue la collita que hi haja en el seu moment, arranque alguna brossa i poca cosa més. En comptades ocasions faig d'ajudant. De llaurar, acavallonar o sembrar, res de res. M'agrada mirar, mentre el clero, com diuen molts veïns, treballa. Imagine que sabeu quins són els afortunats protagonistes, El flare i el retoret, que han trobat un bon entreteniment en aquest raconet a tocar del poble. Una de les coses que més em complau és seure a la vora de la sèquia a observar, sí, a observar i seguir el curs de l'aigua de reg. Reconec que regar a manta és una de les darreres coses que ens queden, que en els temps que corren està en perill d'extinció, ja que haurem de passar al reg per degoteig, però mentrestant... Així que, vaig a mirar com reguen. Pare atenció en el recorregut de l'aigua que s'inicia en el moment que la clau anglesa afluixa la rosca del tap de la bassa, el pas de l'aigua queda alliberada i comença a córrer alegrement, primerament, omple el tram de la sèquia mare, de seguida es desvia amb una post cap a la nostra regadora, i així en aquest galop cap avall va omplint i inundant tot el que troba al seu pas. Passats uns minuts, l'aigua va arribant a les diverses porteres que s'obrin i es tanquen a voluntat, segons la necessitat de reg en cadascuna de les taules. Cada vegada que es vol regar una part, s'obre el trestellador i l'aigua comença a córrer per la taula compresa entre cavallons, ara els tarongers, més endavant són les cebes, el favar, les tomaqueres, el pebre, els gladiols, les dàlies, el rastre de penqueres, les cols, els enciams, els fesols i qualsevol de les hortalisses de temporada que pertoque sembrar o plantar. 

Taula de cebes de la bava regant-se.

No és podeu imaginar quin gust i quin plaer, veure l'aigua corrent i inundant les taules. Un espectacle relaxant com n'hi pocs, sobretot després d'haver acabat la feina de cada dia, mentre es descansa assegut a la vora de la regadora. Així que, qui s'imagina que, mentre estàs en plena acció contemplativa de l'aigua avançant solc avall, un soroll estrany al teu costat et desvia l'atenció del reg, gires el cap, i, sorpresa, sorpresa! un fardatxo, de mida respectable et mira, o millor dit es mireu, l'has despertat de la migdiada on estava amagat, a recer del sol i la calor, però això només és un instant, de seguida desapareix corrent cap a un altre amagatall. No s'acaben ací les sorpreses, sense anar més lluny, fa poc m'he trobat una muda sencera de serp, i això malgrat no veure la inquilina, em demostra que hi ha vida més enllà de la que es veu. En més d'una ocasió, quan se'ns ha fet de nit a l'horta, i ens asseguem a descansar i fer dos glops a la vora de la font, hem vist passar, sigil·losament, el nostre cavaller alat, amo i senyor de la nit, el gran duc, ocupa sense permís. Amb totes aquestes companyies, mai no pots dir que estàs sol, ni avorrit, llogaters que no fan conversa però acompanyen. 

No és una muda de serp, és un esquelet de serp que em vaig trobar en el jardí de ma casa. Trobe que és d'una mida considerable. Ara no sé si va morir de mort natural o va ser presa del gat, caçadors insaciables de tot allò que es mou. Hi ha misteris que queden així, un misteri sense resoldre.

Un veí d'Otos que deu venir de regar d'algun lloc prop de la Font de Baix.

Article publicat en el llibre de festes d'Otos de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada