Aquest
agost m'he proposat posar ordre en els llibres. Durant un temps els
anava ordenant tal com els comprava, per ordre alfabètic, i per
matèries, com si es tractara d'una biblioteca, cadascun en els
diversos prestatges que anaven ampliant-se a mesura de les
necessitats. El darrer va ser un prestatge amb lleixes metàl·liques,
tal i com havia vist, per fotografies, que Fuster tenia en sa casa de
Sueca, també és que no volia gastar-me més diners, i ja no sabia
com guardar els llibres. Tot estava ple. En aquestes circumstàncies
sempre me'n recorde de Jesús Oliver i em veig col·locant prestatges
per tots els racons de casa allà on resulta impensable ubicar un
moble i encara menys una llibreria. Però el cas cas és que no
entenc quin és aquest afany meu per posar ordre aquest mes d'agost
en què la majoria de la gent diu estar de vacances, amb platja,
camp, muntanya, o a casa tombats a la bartola. Però aquest afany
només em dura un moment, perquè de sobte em trobe algun llibre que
em crida l'atenció, l'òbric i el fullege abans de col·locar-lo al
seu lloc i ja m'ha passat l'eufòria d'ordre. M'acabe de trobar un
llibre, prim, insignificant pel volum, això és sense llom, com es
queixen alguns, d'eixos que se't perden encara que estiguen ben
col·locats al lloc que toca, perquè desapareixen xuclats pels més
voluminosos. El llibre en qüestió es titula Fonts d'Otos.
Poemes de Joan Guerola i Tolsa, un otosí enamorat del seu poble que
dóna classes d'anglès en terres gironines. Em sabrà disculpar
l'amic Joan, la tardor passada el vaig deixar al costat de
l'ordinador, a la vista, però poc a poc va anar desapareixen entre
altres que vaig anar deixant a sobre fins que hui, bé, aquestos dies
de posar ordre s'ha m'ha fet visible novament.
La
Font de Baix
Ataülles
la font des de dalt del poble,
la
il·lusió et fa fer la baixada de pressa.
Sents
el soroll de l'aigua,
al
poc amanolles el canó de ferro
d'on
ix impetuosa i de mirada pura.
Poses
els llavis al raig,
et
cau gola avall i et regalima per les galtes.
L'encanteri
de l'aigua dóna serenitat
i
allarga la mà a qui desitja estar sol,
o
crea una atmosfera assequible
als
qui volen contar-se històries o secrets.
Per
moments sembla que cada canó
alena
queixes en veure-la, com l'espill,
anar-se'n
abeurador enllà i s'alinea en pas estret
que
la porta al safareig.
Més
tard, silenciosa, s'escola
en
l'espessor d'esbarzers, canyes i baladres.
Circula,
mandrosa i fugissera,
per
la riera, vés a saber on va.
La
font s'engrandeix a l'estiu,
amb
llums de meló i raïm,
escolta
el remoreig de fulles
i
banya la pols dels remolins,
mentre
el cant de cigala segueix ben viu.
Cameges
per la costera, baixes i puges,
vas
i véns amb el desig de l'aigua,
estimes
i cuides la font
perquè
altres es puguen retrobar amb ella.
 |
| Diferents vistes de la Font de Baix d'Otos. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada