dimarts, 19 d’agost de 2014

UN POETA D'OTOS- JOAN GUEROLA I TOLSA



 
Aquest agost m'he proposat posar ordre en els llibres. Durant un temps els anava ordenant tal com els comprava, per ordre alfabètic, i per matèries, com si es tractara d'una biblioteca, cadascun en els diversos prestatges que anaven ampliant-se a mesura de les necessitats. El darrer va ser un prestatge amb lleixes metàl·liques, tal i com havia vist, per fotografies, que Fuster tenia en sa casa de Sueca, també és que no volia gastar-me més diners, i ja no sabia com guardar els llibres. Tot estava ple. En aquestes circumstàncies sempre me'n recorde de Jesús Oliver i em veig col·locant prestatges per tots els racons de casa allà on resulta impensable ubicar un moble i encara menys una llibreria. Però el cas cas és que no entenc quin és aquest afany meu per posar ordre aquest mes d'agost en què la majoria de la gent diu estar de vacances, amb platja, camp, muntanya, o a casa tombats a la bartola. Però aquest afany només em dura un moment, perquè de sobte em trobe algun llibre que em crida l'atenció, l'òbric i el fullege abans de col·locar-lo al seu lloc i ja m'ha passat l'eufòria d'ordre. M'acabe de trobar un llibre, prim, insignificant pel volum, això és sense llom, com es queixen alguns, d'eixos que se't perden encara que estiguen ben col·locats al lloc que toca, perquè desapareixen xuclats pels més voluminosos. El llibre en qüestió es titula Fonts d'Otos. Poemes de Joan Guerola i Tolsa, un otosí enamorat del seu poble que dóna classes d'anglès en terres gironines. Em sabrà disculpar l'amic Joan, la tardor passada el vaig deixar al costat de l'ordinador, a la vista, però poc a poc va anar desapareixen entre altres que vaig anar deixant a sobre fins que hui, bé, aquestos dies de posar ordre s'ha m'ha fet visible novament.



La Font de Baix

Ataülles la font des de dalt del poble,
la il·lusió et fa fer la baixada de pressa.
Sents el soroll de l'aigua,
al poc amanolles el canó de ferro
d'on ix impetuosa i de mirada pura.
Poses els llavis al raig,
et cau gola avall i et regalima per les galtes.
L'encanteri de l'aigua dóna serenitat
i allarga la mà a qui desitja estar sol,
o crea una atmosfera assequible
als qui volen contar-se històries o secrets.
Per moments sembla que cada canó
alena queixes en veure-la, com l'espill,
anar-se'n abeurador enllà i s'alinea en pas estret
que la porta al safareig.
Més tard, silenciosa, s'escola
en l'espessor d'esbarzers, canyes i baladres.
Circula, mandrosa i fugissera,
per la riera, vés a saber on va.
La font s'engrandeix a l'estiu,
amb llums de meló i raïm,
escolta el remoreig de fulles
i banya la pols dels remolins,
mentre el cant de cigala segueix ben viu.
Cameges per la costera, baixes i puges,
vas i véns amb el desig de l'aigua,
estimes i cuides la font
perquè altres es puguen retrobar amb ella.




 Diferents vistes de la Font de Baix d'Otos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada