dimecres, 11 de juny de 2014

QUARANTA ANYS DE GRILLS I L'ESMORTEÏDA



He estat llegint el pròleg que Pere Ciscar ha escrit per a la plaquette de Grills esmolen ganivets a trenc de por de Joan Navarro i L'esmorteïda estela de la platja de Salvador Jàfer que Ca Revolta ha editat, com a tast, abans de la reedició de les obres que es farà enguany. Obres totalment exhaurides, i introbables, fint i tot en llibreries de vell.

El text de Císcar, segueix la pauta que Navarro i Jàfer van engegar fa quaranta anys, quan van guanyar el 1973 el primer i segon premi de poesia Vicent Andrés Estellés, és a dir s'ha mimetitzat. El prologuista explica que Navarro va dir en el pròleg de grills: que el lector es calfe el cap i participe del poema. En aquest cas, els lectors d'ara no haurem de participar del poema, sinó del text que ha escrit Císcar.

Per començar cal estar al corrent, és a dir molt posat en tot el que ens explica el prologuista, o com diríem conèixer el gremi i les seues interioritats. També és veritat que, si algun lector se li escapa alguna cosa i va estar en la presentació de Ca Revolta, de fa uns dies, entendrà la major part de les coses que es conten en l'escrit, perquè tant Navarro com Jàfer es van entretindre en contar-nos-les. 
 
I així, Císcar fa un repàs del moment històric dellà dels anys 70, que no és poc per als que no hem estudiat en la universitat d'aquells anys, ni tampoc hem viscut en la capital on s'hi coïa tanta cosa, als pobles d'interior moltes coses no arribaven com ara, que tot s'ha convertit en instantani, encara que tants esdeveniments costen de pair.

Però bé, tret d'alguns punts foscos que no he acabat d'entendre he anat resseguint el text, que resulta interessant, i a més divertit, perquè també l'autor del pròleg ha fet de les seues en escriure'l i ha seguit la seua tàctica, ja ho hem vist en el poemari A plec dispers, que fa de les seues ajuntant i separant paraules i creant dobles sentits que fan el text encara més enigmàtic.

Enguany, es tornaran a editar aquestes joies, i els qui no vam tindre la sort de procurar-se'ls llavors -aquests poemaris- , ara els podrem adquirir i llegir, però, compte, que la plaquette que s'acaba d'imprimir conté una avantguarda del poemari, un tast com hem dit més amunt, i d'això, jo, que fins ara només posseïa el referent d'uns títols en la memòria, ja tinc uns versos amb què poder entretindre'm aquest estiu per anar llegint.

Joan Navarro

3

els minuts eren asseguts als esglaons del dia,
rodolaven amb mandra cap als estimballs sense fons i
portaven a llurs gepes la clau dels altres minuts.


Salvador Jàfer

4

Però l'horabaixa ve desesperada
i s'emporta en la daga el nostre calze.

[...]

Els guaites de la nit, amic, guaiten forats oberts a les aixelles,
totes les llunes blaves tremoloses del metall adormit.
Fan via els meus ulls cap als jardins del blau que no s'acaba,
com la cançó dels ports, ones vermelles sense atzucacs. 

 

3 comentaris:

  1. Quines entrades més amenes fas!, i com domines l'espai adequat en un bloc.
    Em passa com a tu, o més gros encara, perquè aquests dos llibres emblemàtics, que marquen la nova era de la poesia en català al PV són com de la família. Però els vaig llegir, foren material de tesi, i ara no els tinc. Esperem a octubre per a firar-nos-els! Ja n'hi ha data i tot per a la presentació, a València: dijous 23 d'octubre, sideuvol!

    ResponElimina
  2. Moltes, moltissimes gràcies Maria Josep, seguidora incondicional de les meues entrades en aquest passeig poètic amb connotacions dietaristiques relacionades sempre amb poesies dels nostres poetes més propers i les directrius dels meus pensaments, ja que de moment el meu territori ha estat bastant acotat.
    Espere en candeleta la presentació dels dos llibres, mentrestant aquest estiu em conformaré amb els poemes que ha editat la plaquette de Ca Revolta.

    ResponElimina
  3. Gràcies a totes dues per la vostra apassionada i sensitiva percepció poètica. Ens veurem a l'Octubre! Fins llavors abraçades i besets.

    ResponElimina