dijous, 29 de maig de 2014

J DE JAUME PÉREZ MONTANER


Per fi jo també he pogut aconseguir una samarreta.
 
Un mes de maig, com ara, de l'any 2010 vaig assistir juntament amb més gent a una nit de lectura de poemes de Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles en Ca les senyoretes. D'aquesta vetllada guarde el record dels poemaris Solatge (2009) Premi de Poesia Benvingut Oliver 2008, i Llibre dels adéus amb les consegüents dedicatòries dels autors. Més endavant m'agradaria dedicar-li una entrada als poemes d'Isabel Robles. Des d'aleshores Jaume Pérez Montaner ha editat un parell més de poemaris que, per cert, hauré de comprar, Geografies de l'oblit (2013) i La casa buida (2014) amb aquest darrer títol ha guanyat el darrer premi Vicent Andrés Estellés. Un premi que ha obtingut per segona vegada, el primer portava per títol Fronteres, d'això fa vint anys. 
 
A més del premi estellesià, darrerament amics i familiars el van sorprendre amb un càlid homenatge en Ca Revolta amb motiu del seu aniversari. I aquest mateix mes per acabar-ho d'adobar li han atorgat el XIV premi Jaume Fuster per la seua obra. Doncs està d'enhorabona. 


helsinki

Escoltes la presència del blanc,
ara que ja és el temps i s'anuncia
de sobte aquest oblit que no se sap

i el no-temps que no es pensa.
S'han esvaït els somnis i s'han encés uns
llums
com caramels de sucre

sobre el carrers mullats.
Mires per les finestres d'un cel gris:
antenes que proposen estranyes geometries

als límits de l'aurora,
les grues que inicien lentament el seu vol,
gavines en la gàbia,

el seu crit que travessa
la intimitat de l'aire.
Saben de plors i pluges,

i miren fixament,
com els arbres que drecen en la boira,
la neu on s'arreceren els dolors,
l'espai il·limitat de la imminència.

Solatge (2009)

Continue retallant paper per tenir les mans en continu moviment.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada