dijous, 20 de febrer de 2014

LA FORÇA DE LES PARAULES

Això és i no és. Un bon dia...hui mateix, o va ser ahir? Qui sap. 


Un bon dia ensopegues amb un titular que et crida l'atenció per ser de qui és, Martí Domínguez, ets lectora tan dels seus articles com dels seus llibres, El fracassat i El somni de Lucreci romanen a la tauleta de nit esperant el seu torn de lectura, ara acaba de guanyar el Premi Llegir, que la Fundació Bromera promou, per un article en què parla de la importància de la lectura, el llegeixes i et fixes en detalls dels quals no t'havies apercebut fins ara, com que aquest es reforça en un llibre de Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, i penses en quants anys fa que coneixes eixe títol i mai no has tingut la pensada de llegir-lo. Ara, però, darrerament se t'ha creuat un altre títol semblant Les paraules i els dies de Vicent Alonso, el nom del qual tota la crítica del moment li va atorgar procedències ferraterianes, i no acabes de saber ben bé a què es déu, i penses que potser és el moment adequat de llegir-lo per arribar a comprendre coses que se't queden opaques. 




Un bon dia t'arriba a les mans la revista Caràcters, pertany al número 65, que el carter et deixa a la bústia en cada nova estació. Una revista en paper, com poques en queden, ensumes la seua flaire i l'obris amb l'expectació que dóna una funció a punt de començar. Aquest dia ensopegues amb un text, d'una escriptora que et sona, però no saps de què, només saps que a tot no es pot arribar. Però també saps que de tant en tant, hi ha dies de sorpreses ben agradables que no te les esperes, però que agraeixes enormement. Li diuen Raquel Ricard, i aquest mes li dediquen les pàgines centrals, i per presentar-se davant dels lectors escriu un text. I mentre furgues en la memòria el nom que acabes de llegir, inicies la lectura. El text que escriu és un text que parla d'altres textos, perquè al cap i a la fi, ella es remet a altres textos per contextualitzar el que vol explicar, i així a través d'escriptores com Virgínia Woolf i els seus textos sobre l'escriptura i sobre l'art de creació, ens conta una història molt bonica. Un conte de contes. Més endavant ensopegues amb un altre nom, Clarissa Pinkola Estés, que desconeixes per complet, i acaba el text amb Jo March un altre nom que malauradament també desconeixes. En aqueix precís moment sents una emoció continguda que et fa llegir-ho una vegada, i una altra, i una altra. Te'n fas un fart de llegir-lo. És un moment en el qual tot sembla haver-se paralitzat per assaborir aquestes paraules, per dedicar-li tota l'atenció que es mereixen. De sobte et sents feliç, sí, molt feliç. De seguida corres a buscar els altres, tots els que hi han tingut alguna cosa a veure.

I abans res no se t'oblide d'aquest preciós instant, el deixes per escrit, i així ja se't permet d'oblidar-ho. Bé, això si pots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada