diumenge, 22 de desembre de 2013

PER NADAL, RIC I POBRE MENJA GALL


Tot i la foscor del dia que, com es veu al darrere, és ple de núvols  negres, el pinsapo que tinc davant de casa es va enllumenar amb el darrers raig de sol i se'm va apareixer com la millor imatge amb què es podia felicitar els Nadals.

S'acosten els Nadals. Abans, quan ens enviàvem felicitacions, aquestos dies suposava una feina extra pels carters que a banda havien de repartir les cartes de cada dia; ara, cartes i felicitacions han quedat pels romàntics, la bossa els ha minvat, tot i que ara arrosseguen carro, tot s'ho enduen les multinacionals que gestionen les línies per què ens puguem felicitar les festes nadalenques.  I ací en el blog amb unes línies felicite a un munt d'amics, coneguts i demés que  tenen a bé fer una ullada. He de reconèixer que en algunes coses hem millorat, i això m'agrada. Així és que, a tots Bons Nadals, i si no ens veiem Bon Any 2014. Bons àpats i molts torrons, i si pot ser molts regals tan per qui celebre sant Nicolau o qui ho faça pels Reis Mags d'Orient. Jo com sempre repartisc al cinquanta per cent.

En aquesta ocasió no podien faltar uns versos en forma de cançó que Sanchis Guarner va recollir al Cançoneret Valencià de Nadal. I així ho diu

«El dinar de Nadal és el més copiós i ric de tot l'any. Tothom sacrifica algun animal de ploma. Moltes cançons fan referència a la immolació nadalenca de l'aviram:



Diu el gall

el dia de Nadal:

- Jo estic mal.-

Diu la gallina:

- Jo estic lloca:

a mi no em toca.



Ja ve Nadal,

tremola el gall.

Diu la gallina:

- Ai, quin mal dia!-

Diu el pollastre:

- Seguim el rastre.-

Diu la lloca:

- A mi no em toca.-

Diu el pollet:

- A mi no em pertoca

que sóc xicotet.



Ara ve Nadal

matarem el gall,

i a la tia Pepa

li'n darem un tall.»



M. Sanchis Guarner. Cançoneret Valencià de Nadal (1960). Editorial Torre.


En la paret nord de la casa es recolza un momumental grèvol que cada dia em dóna els bons dies per la finestra i que cada any ens delita amb els seus fruits rojos i cridaners. 

2 comentaris:

  1. Quin encant, i quin tresor, la tradició oral en totes les llengües. La nostra, més entranyable que cap altra, clar! T'he de reconèixer que aquesta tradició de sacrificar un animal de ploma se'm representa tenebrosa, supose que perquè alguna vegada vaig veure les meus àvies encarar-se a una gallina, o pitjor encara, sacrificar un conill per a la paella, i això és un trauma difícil de superar. Molt bonic el grèvol, i el pinsapo, grandiós! Són béns d'interès natural, si podem dir-los així, a la porteta mateixa de casa. Que passeu bones festes!

    ResponElimina
  2. Maria Josep, amb una miqueta de retard Bones Festes. La Nit de Nadal i el Nadal propiàment he estat desconectada de la xarxa. Hui, antigament dit segon dia de Nadal o sant Esteve, torna la normalitat. Dia feiner.
    Una abraçada

    ResponElimina