divendres, 12 de juliol de 2013

ANIVERSARI MULTIPLICAT


El meu pastís de dos anys enrere. És el pastís de la tia Trini.


Encara no fa un mes que celebrava el meu aniversari i em regalava uns versos com faig molts anys,

Aniversari

Els dies avancen sens treva,
Els mesos veloços s'escurcen.
Un, dos, tres, quatre, cinc i juny.

D'ací a no res compliré anys,
com cada any, des que ho recorde.

I enguany, és especial.
Com ho és d'especial cada any,
perquè cada any tinc
un any més, de saviesa,
que l'any anterior no tenia.

Com en les curses de relleu,
el testimoni passa de mans.

Ai, cèl·lules sabudes!.


Hui, m'ha vingut al cap que ja fa dos anys d'aquest blog. 
 
Tots els anys m'he fet un pastis. Enguany, per circumstàncies el vaig posposar, vaig pensar que el faria la setmana següent que era l'aniversari del meu fill, Diego, però les circumstàncies continuaven tortes, i tampoc el vaig poder fer. El meu nét també va fer els tres mesos, i no en va tindre, llàstima, encara no menja aquestes llepolies, pot ser l'any vinent. 
 
Hui he pensat que, encara que no hi haja pastís, almenys hi ha hagut uns versos i una alegria de complir-los, així que ajunte tots els aniversaris que darrerament acaben de passar en un de sol i els celebraré. 
 


Un ramellet d'espigol acabat de collir del jardí i preparat per posar en un gerro.

4 comentaris:

  1. Bon dia, moltes gràcies per les felicitacions. Em fa molta il·lusió fer anys, senyal que els podem gaudir i que anem complint-ne.
    Una abraçada,
    Mercè

    ResponElimina
  2. I tant que és un motiu d'alegria, i jo diria que de privilegi, anar fent anys, i ser testimoni dels que fan els altres. I també deixar-ne testimoni, com fas tu en aquest bloc. Espere que puguem trobar el moment de celebrar-ho aviat, amb un pastís adequat a les teues circumstàncies. Una besada ben gran!

    ResponElimina
  3. moltes gràcies Maria Josep, encara que la data de l'aniversari haja passat, els ingredients esperen impacients per fer el pastís.
    Una abraçada,
    Mercè

    ResponElimina