dimecres, 8 de maig de 2013

COMMEMORACIONS, CELEBRACIONS I FESTES PAGADES



Aquest matí quan m'he alçat, la primera acció que he fet ha sigut mirar el whatsApp. Aquest detall no implica que estiga enganxada d'aquesta aplicació de missatgeria instantània, sinó que és la manera més ràpida de comunicar-nos entre la família, que ara mateix ens trobem una miqueta escampats, una manera d'estar en contacte sense importar-nos les hores de decalatge que ens separen d'alguns dels seus membres, que caldria tenir en compte, ubicats en un llunyà i paradisíac departament d'ultramar francès.

La veritat és que anit al poc de gitar-me i quan estava entrant en el trànsit al son em va espavilar el to que m'avisa les notificacions del whatsApp. En aquell estat en què em trobava només vaig poder articular una paraula “algú ha xiulat” i tot seguit em vaig adormir tot pensant que al matí ja miraria qui deia què.

Per això aquest matí he pogut resseguir el fil de la conversa que deia:

- Demà és festa pagada i passat també.
- I quines festes son? Han preguntat tots - els que estaven desperts -.
- Demà és commemora la fi de la II Guerra Mundial i despús-demà és l'Ascensió.
- Per l'Ascensió cireres al muntó, diu un refrany, ha contestat algú altre.
- Què bonic!. Ha escrit un darrer missatge.

És així com m'he assabentat que, hui, huit de maig se celebra la fi de la Segona Guerra Mundial, commemoració que desconeixia per la qual cosa m'he servit d'Internet que tot ho sap, i així la Viquipèdia m'ha desembolicat mitjanament la història. Els francesos tenen unes dates que no perdonen, com le 14 Juillet en què es commemora la presa de la Bastille entre altres coses. També he sabut que, hui, els alemanys també fan festa, per la qual cosa deduisc que en faran alguns països més, perquè implicats en la contesa n'hi havia molts més. En Espanya, que jo recorde se celebrava el 18 de juliol, data considerada des de llavors el dia per antonomàsia del regim franquista i l'inici del Moviment Nacional, en la democràcia, quan aquesta festivitat es va treure, sempre vaig pensar que es podria canviar la data per la de la fi de la Guerra Civil Espanyola l'1 d'abril de 1939, i commemorar aquesta data com a referent d'una crònica que no devia de tornar a passar mai més, però encara estic esperant, tot i que sempre hi ha gent que commemora el 14 d'abril en què la Segona República va guanyar en les urnes el 1931, això passa només a nivell personal o d’institucions, mai com a commemoració reconeguda per l'Estat. En les Espanyes,  en això anem per lliure, la nostra va ser una guerra només per a nosaltres, els del país, i a hores d'ara encara tenim dissabte per fer. Altra cosa són les celebracions que cada col·lectivitat del país celebra a nivell perifèric en què cadascú rememora allò que considera el més important per als seus habitants.

Pel que respecta a l'altre dia de festa, l'Ascensió, vaja, no me'ls imaginava tant catòlics i practicants els francesos, i això que són una República. En aquest país nostre de les espanyes les festes de mitjan setmana les han traslladades als diumenges i sembla que hagen perdut el sentit, diríem la gràcia de tenir una festa a l'endemig de la setmana. Com que he escrit açò a corre-cuita no ho he pogut investigar a fons, però no estaria de més que ho fera en tenir més temps. Desconeixem tantes coses del país veí. Ho vaig descobrir un any que vaig estar un parell de dies en Mont-de-Marsan, vaig comprovar que, tot allò relacionat amb el món taurí, els agrada tant o més que ací, i nosaltres, la pell de brau, en tenim penjat el marxamo.




Els meus peus refrescant-se al riu per continuar el camí entre Ràfol de Salem i Salem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada