dilluns, 6 de maig de 2013

EN LA FRESSA DEL DIBUIXANT, LES PARAULES XIUXIUEGEN


Ja sé que per parlar de Joan Navarro no calen molts circumloquis, el personatge s'ho val, prou que ho sé, potser les presentacions poden obviar-se i sense més presentar el poeta i el poema. M'ho imagine. Perquè, qui no coneix Joan Navarro?. Però la veritat és que feia dies que anava cavil·lant com presentar-lo o almenys trobar un pont d'enllaç cap a la seua poètica, quan sense voler, i mentre llig aquestos dies Viatge a Itàlia de J.W. Goethe, he ensopegat amb un paràgraf que m'ha enllumenat en allò que volia dir però que no acabava de trobar,

escriu Goethe:

L'experiència ens mostra a bastament que els poemes, qualsevulla que sigui llur gènere, semblen demanar dibuixos i gravats al coure, i fins els pintors mateixos solen dedicar les més detallades il·lustracions a passatges concrets de qualsevol poeta. Per això és tan lloable la idea de Tischbein segons la qual el poeta i l'artista han de treballar conjuntament a fi de crear d'aquesta manera i ja de bon principi un tot únic. Les dificultats que això pugui reportar disminuirien considerablement en els casos de petits poemes, d'abast i comprensió fàcils.


Referent a l'asseveració que en fa Goethe sobre aquesta qüestió dues coses: una d'aprovació i l'altra de dissensió, és veritat que molt sovint els poemes demanen dibuixos o gravats i això ho hem vist darrerament en la correspondència que s'ha instal·lat entre Joan Navarro i Pere Salinas, ara bé les dificultats a què al·ludeix Goethe respecte de casos de petits poemes, d'abast i comprensió fàcils ho pose en dubte. 




 Fotografies dels dibuixos cedits pels autors que es poden veure en Atlas.

Crema el temps en aquesta artiga, el solc mineral dels ocells, la barca del sol que s’abandona entre la malesa. T’acostes a l’ull de l’infinit i contemples la resplendor dels carboncles, les baies extraviades, la mirada d’Orfeu: L’onada de gel de la gran ferida.





La darrera ullada sobre el món: El dacsar celest i l’arc d’or dins la vall boscosa. L’oli dels cellers: L’eco de les veus familiars: Gemec de la sènia: Caixons plens d’aigua i arena. Una esmerla s’amaga entre les falgueres del jardí: El cos de l’espai: El volum de l’alè: L’argila. La denudació dels fruits carnosos de l’hivern: Litoral de la vasta claredat.




Enrenou d’ocells dins del fullam de la pinassa. L’or cura els líquens de la memòria, l’obaga de l’ànima, els sots de l’aire, els tàlvegs que ningú no transita: Deshabita el balm de les paraules: Ens submergeix en l’esdevenir de les corol•les ardents:


 

ATLAS(Correspondència 2005-2007)Pere Salinas - Joan Navarro

Autors: Pere Salinas i Joan Navarro Texts introductoris: Daniel Giralt-Miracle i Enric Sòria Traducció al castellà: Lola Andrés Disseny i maquetació: Estudi Paco Bascuñán Tàndem Edicions ISBN 978-84-8131-824-1
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada