dilluns, 22 d’abril del 2013

LA CRÒNICA D'UNA NIT A RAFELCOFER

Davant l'allau de propostes culturals per triar aquest cap de setmana i a l'empara de les expectatives que prometia l'espectacle del programa que vaig rebre, vaig triar anar-hi a Rafelcofer. 



Sabeu que, i si no ho sabeu ho explique amb quatre paraules. Des de fa set anys, l'Associació Cultural El Rebrot ha afegit una activitat més, a les moltíssimes que organitza aquest col·lectiu, convoca un concurs de minipoesia a través d'Internet, la base principal del qual és que ha de contenir les tres paraules que envien a cada concursant, després d'inscriure's mitjançant les dades personals, que no ha tenir més de trenta paraules inclosos, articles, noms, adjectius, verbs, preposicions, conjuncions etc. Em vaig assabentar passat el primer any i des de llavors que participe. I modèstia apart, he guanyat uns quants anys, tant primers com segons, encara que des d'ací proposaria que se'n canviaren les bases i no ens deixaren guanyar durant un període de temps, com també resen les bases d'altres certàmens, però que facen el que vulguen, potser en tractar-se de concursos de més categoria, els participants tarden més en concursar pel gran esforç que mereix i aquest és més espontani. Perquè la veritat és que, a mi, el que m'agrada és participar, i després veure la gran quantitat de poemes que els envien des de tants llocs, que els del col·lectiu fan la feinada d'imprimir i col·locar en el tauler de l'entrada com a mostra de la quantitat de gent que hi participa. 
 
Una altra de les coses que m'agrada és la quantitat de gent que es pot conèixer i les amistats que tot plegat genera. També veure i comprovar la resposta de la gent, veïns i forasters que s'hi apleguen, i finalment la millor cosa i la principal és l'ambient de companyonia que s'hi respira. Des d'ací m'agradaria convidar els lectors d'aquesta entrada a anar-hi i comprovar el que hi dic. Tornareu.


A l'escenari tot a punt per començar. 
Mentre Maria Alcaraz va comentant els actes i 
al fons a la dreta els convidats asseguts a la taula
 amb ametlles fregides i misteleta.
 

A falta de pressupost, el programa d'enguany volia ser auster, però no avorrit. A la crida hi van assistir tres dels poetes inclosos en les plaquetes de la col·lecció de poesia d'Edicions 96. Una edició, de poc llom, però de propostes innovadores i agosarades, on autors i obres s'engrandeixen en el moment mateix d'obrir els exemplars. Puc dir que quantitat i qualitat no tenen el perquè d'anar a mitges. 
 
Van començar donant a conèixer el nom dels guanyadors. El primer premi va ser per a una olivana. Tenia jo raó fa unes setmanes, els d'Oliva estan tocats de la poesia, i heus ací Estel·la Rodríguez Parra d'Oliva que li va correspondre el 1er. Premi, 
 

Fou tan breu la teua promesa,
que en tenia por que l'oblidares.

A continuació el meu poema, amb l'alegria de rebre el 2nd. Premi, 
 

Una cel·lofana, un llaç,
una brasa, al bell mig,
i un manoll d'anys.

Tot ben amanollat, no fos que,
per culpa d'un ventijol,
tan subtils elements,
peguen a fugir.


i finalment, el 3er. premi per a Conxa Soldevilla Frasquet, qui ens regala novament un poema molt bonic. Els amics i veïns li diuen que continue escrivint, i ella entestada en això de l'edat. L'edat no té res a veure amb la poesia, i sinó que li ho diguen a Quima Jaume que va començar a escriure i publicar en la maduresa.

Present

Els peus nus.
El vent, inclement, empenteja,
tensa la corda.
L'estel esdevé inalcançable.
Miserables. Per sorpresa
li han prés,
afer, llar i pa.
Ara jau a la vorera
vençut,
descalç.

Tot seguit la primera ronda va escalfar motors amb Pau Sanchis i la traducció dels poemes de Janko Polić Kamov, a continuació Lluís Roda i una xicoteta mostra de l'obra de Walt Whitman extrets de Cant de mi mateix, que finalitza amb Pau i Au, un poeta agosarat, divertit i ple d'ironia. Entrats en situació van fer una repassada de les seues obres més personals, Pau Sif amb Viatger que s'extravia, Lluís Roda amb poemes dedicats a la seua filla, i Pau i Au va continuar presentant-nos Les claus de casa, un poemari que he llegit fa poc, la lectura del qual no em va desplaure, però pense que és molt millor veure'l en persona, al natural, perquè la seua poètica és també visual i gestual, i així per no dir que m'ha agradat molt, paraula darrerament massa feisbocutitzada diré que m'ha captivat molt. 
 
Per a la segona part, les valencianes del nord Irene Fontdevila i Maria Cabrera ens van presentar el seu espectacle poeticomusical "Vladivostok" , amb la qual cosa es va donar per acabada la part lúdica del programa. Però la vetllada no s'acaba ací. En un tres i no res treuen fileres de cadires, col·loquen tot al llarg taules i estovalles i arrangen cadires a banda i banda. Taula parada. Sopar. Tot fet casolà. Boníssim. Inclosos les postres, per xuplar-se els dits. I per acabar, dolçaina, tabalet, balls i albaes acabades d'eixir del forn. Que més em puc demanar? Anar a dormir. 
 
Sí, la vetllada m'havia acomplert les expectatives anunciades, em gitava a les xicotetes, hora que no tinc costum, que em desvetlla del son habitual, i em costa d'agafar de nou. Tot pensant les hores passades amb tan bona companyia, el refilet d'un rossinyol en la finestra lluny de desvetllar-me més m'han induït al somni profund, m'he despertat quan el sol se m'havia enfilat dins l'habitació. 


 Diversos actuants durant el repartiment dels premis.

12 comentaris:

  1. gran crònica per completa i exhaustiva. pam a pam la nit refeta.
    per la part que em toca moltes gràcies pels comentaris.
    Una abraçada fins a la fi del món (que sembla que serà en breu però això no li lleva mèrit a l'abraçada)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pauiau, moltes gràcies a tu pels versos i per l'estona tan agradable que ens vas fer compartir. I sobretot pels somriures que em vas fer fer. Una abraçada, Mercè

      Elimina
  2. una crònica molt detallada, il·lustrativa i bonica, Mercè. Què bonic és rodar pel món amb la poesia i trobar gent entusiasta com tu. Una abraçada, PAu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pau, les gràcies a vosaltres, als poetes que vareu vindre a l'acte en un moment en què les retallades pretenen que també retallem en altres coses, com potser escoltar uns versos. M'agrada la poesia, però sobretot m'agrada escoltar-la. I per això m'agrada anar, quan puc, i em ve de passada. M'imagine que ens tornarem a trobar per altres llocs.
      Una abraçada,
      Mercè

      Elimina
  3. Una crónica molt encertada i completa. Jo fa sols tres anys que una companya del grup de danses em va parlar d'aquest concurs i ens va animar a participar. Em va semblar ja una idea original i molt engrescadora, i més per a una persona com jo que mai havia escrit poesia.
    El segon any vaig implicar també a una companya de la feina, professora en la ESO, i vam participar nosaltres i els alumnes.
    Aquest any he volgut repetir, i la gran sorpresa ha estat endur-me aquest premi, que per a res havia imaginat que arribara a les meves mans.
    Ja vaig dir i repeteix, que aquestes iniciatives cal potenciar-les i gaudir-les... Enhorabona una vegada més al Rebrot!!
    Ahhhhhhhhh, i genials tots els poetes que ens van acompanyar, ells i elles!!!

    Estel·la Rodriguez

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estel·la, les gràcies ens les hem de donar a tots els qui participem i fem gran aquest certamen i donem peu als de Rafelcofer per que no s'oblidem de convocar-lo cada any. Una abraçada, Mercè

      Elimina
  4. Imaginar un festival de poesia a Rafelcofer, imaginar-lo fa 8 ó 9 anys, potser és fàcil; tots hem fet castells en l'aire.

    Tindre tot l'entusiasme, i tota la confiança, que demana dur a terme eixe projecte, potser ja és un poc més difícil.

    Però mantindre el festival, any rere any, en Rafelcofer!, (tant quan hi havia ajuda econòmica, com quan no hi ha ni un quinzet), és fer miracles. I ahí està El Rebrot, Maria al capdavant si parlem de poesia, fent miracles i rebrotant tot allò que altres volen convertir en cendres.



    Enhorabona a totes les premiades, (totes xiques enguany, ehem), apassionades per l'escriptura i artistes de mena, (ho sé, que vos conec a totes), i especialment a Estel.la, per ser el seu primer any i per ser la guanyadora. Enhorabona a tots els poetes. Però sobretot enhorabona a El Rebrot, i a Maria Alcaraz, que són els que fan tota la feina que no es veu, i la que es veu, i la que fa possible el festival.





    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Angela, no havia caigut en què erem totes xiques, també està el col·lectiu de primària que són tota una classe. Jo crec que entre tots posem un granet d'arena i anem fem el concurs més i més gran, fins l'hora que li arribe la solera com els grans vins.
      Reconec que sense el col·lectiu, la gent que aglutina El Rebrot no hi hauria ni concurs de poesia ni moltes més coses. M'agrada molt haver conegut aquest racó tan preciós de la Safor.
      Una abraçada, Mercè

      Elimina
  5. Xe, quina injecció de moral ha sigut llegir tant la crònica com els comentaris que li heu dedicat. M'encanta que reconeguem i reivindiquem l'oralitat de la poesia. Em pareix fonamental que encoratgem les persones que cada any hi breguen, contra vent i marea, per mantenir i consolidar aquest festival senzill, honest i autèntic com ell a soles. I m'encanten totes les energies boniques que s'hi aglutinen. Pareix cosa de màgia veure ací junts els noms de la Mercè, Pau, l'altre Pau, Estel·la, Àngela. Però no és cosa de màgia, sinó de poesia. Quina cosa més gran, maedéu! Ei..., i gràcies al comentari d'Àngela he retrobat la paraula "quinzet": entranyable.
    Besades a tothom. I que aquest entusiasme col·lectiu servisca per anar posant la base del VIII Festival de Poesia de Rafelcofer. Visca!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies Maria Josep pel comentari i perquè conjuntament amb els membres del Rebrot, també tu tens molt a veure amb l'empeny i les ganes de fer coses.
    Quina gràcia la paraula retrobada del "quinzet", em sembla que aquesta partícula de moneda de canvi s'ha perdut. S'havia perdut amb el valor en alça de la pesseta i ara amb l'euro. Imagina't.
    Una abraçada,
    Mercè

    ResponElimina
  7. Quina satisfacció començar el dia sabent que he fet retrobar el quinzet a Maria Josep Escrivà! uau! a Maria Josep Escrivà! més contenta que unes pasqües, m'he quedat.

    Però sou els poetes els que no deixeu perdre les paraules, i sou els poetes els que ens les feu retrobar en molts dels vostres poemes. I això sí que és una cosa ben gran, marededéusenyor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Au Àngela, que bé i que bo veure com una paraula que es crèiem que ja havia perdut el sentit, potser el torne a retrobar en algun lloc inesperat.
      Ho mirarem per si de cas.
      Una abraçada,

      Elimina