diumenge, 17 de febrer de 2013

Els interessos poètics de Teresa Pascual


Saló de Plens del Palau Marquesal_Otos_2009:mlloretl

En l'entrada anterior parlava d'Àngels Gregori, i ara vull parlar de Teresa Pascual, no sols perquè darrerament han publicat el poemari Herències a dues veus, sinó també perquè vaig tenir la sort i el goig de tenir-les com a convidades en la jornada de poesia que dins la setmana cultural d'Otos es va fer els anys 2005-2009, de fet va ser aquest darrer any quan van vindre, o siga que d'això fa poc més de tres anys, però el record d'aquelles hores encara em perdura.

Un nom, el de Teresa Pascual, que se'm va aparèixer per primera vegada amb Vosaltres paraules que coeditava amb Lluïsa Julià, i va anar prenent forma a través de poemes esparsos que se m'apareixien, ací i allà, entre els que destaque el volum editat per l'Institut Català de la Dona amb el títol Antologia de poesia catalana femenina a cura de Carme Riera, amb unes preciossimes il·lustracions d'Eulàlia Sariola, un altre va ser T'estimo... Més de cent poemes d'amor i de desig a cura de Sam Abrams, també Quinze poetes valencians del segle XX. Estudi introductori i selecció: Ferran Carbó i va acabar revelant-se-me amb Rebel·lió de la sal que com apunta Antoni Gomez és un poemari difícil i pel qual va rebre el Premi de la Crítica 2009. Aleshores, amb tot aquest bagatge de coneixement al voltant d'aquest nom em va fer molta il·lusió tenir-la, tant a Teresa com a Àngels, aquella vesprada nit i compartir per unes hores la seua poesia i el començament dels primers signes d'aquest diàleg que ben prompte va tindre els resultats que hem vist darrerament amb Herències.

Però la veritat és que el primer contacte amb la poesia de Teresa Pascual ve de la mà de l'Antologia de poesia catalana femenina a cura de Carme Riera, i en ella vaig trobar un poema que m'ha agradat molt llegir i rellegir, perquè m'obri la porta a molts records amagats, dels que sovint amaguem pels racons.


Foto de la portada de Rebel·lió de la sal: mlloretl


L’OBLIT NO ARRIBA A TOTES LES ESTANCES


L’oblit no arriba a totes les estances
i en elles, mare, vas guardar la por
creient que els teus fills mai la trobarien,
i hui que em veig servint-me dels teus gestos,
que el meu horror se sembla tant al teu,
que puc, com tu, sofrir que els ulls es perden,
oberts, cansats, i vells de repetir-se,
sé que en secret i quan ningú mirava
ens deixares les claus al replanell.
 
lloms de llibres:mlloretl

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada