dijous, 20 de setembre de 2012

De lectures. De l'estiu. De Poesia i III

 
L'exuberant codonyer, el codony sensual i 
el llaminer codonyat.
El Setembre de Josep Piera. 

Codony, collita 2012:Foto Mercè Lloret
  
En setembre, tot i que encara queda estiu, comença a fer-se evident la minva d'hores de sol, els dies són més curts. Pels més matiners puc dir que és nota més la fosca al matí que a la vesprada, però la veritat és que hi ha tantes hores de sol com de foscor, la qual cosa ve a dir que estem a parts iguals entre nit i dia. Ara bé, tot i que la calor encara la tenim a sobre, els raigs del sol han anat canviant de posició, ara cauen de manera diferent, és a dir entren més dins ma casa que modifica la coloració de l'interior com si els donara vida pròpia. En canvi la pluja, tot i els desitjos que en tinc dins meu, i apel·lar als vells refranys, com el de hui mateix «Llebeig, aigua veig o El llebeig el mou i el llevant el plou», no ha fet acte de presència per aquestes terres, per bé que la natura, que és sàvia, ha començat el seu procés de canvi, encara que la data fixada per la tardor fins a finals de setmana no es proclamarà. De fet, des que el setembre va començar, l'estiu davalla lenta però progressiva, és a dir imperceptiblement va començar a moure's, i ho dic per pròpia experiència i el meu aparell digestiu sensible als canvis estacionals. Aquest detall i la placidesa en l'ambient són algunes mostres del canvi d'equinocci que s'apropa. De sobte, les fulles d'alguns arbres prenen tonalitats distintes, i en això sembla que acompanyen la natura en la maduració de les fruites, així comença una de les estacions més boniques de l'any. Aquest cap de setmana, com cada setmana des de fa molts anys, la meua vida es repartisc entre Otos i Ràfol de Salem, m'he deixat caure pels bancals, i he anat de cara a veure els codonyers per comprovar en quin procés de maduració es troben els codonys i anar preparant els estris de fer el codonyat.

Ai, però no voldria ser pesada, tot i que fa molts anys que faig codonyat, sempre em ve de gust llegir noves receptes, i si de cas fer alguna innovació que puga millorar la meua, així és que he tornat a obrir altra vegada el llibre de les melmelades que vaig comprar aquest estiu a Sardenya – he de tornar altra vegada - i que, darrerament, em resulta tant productiu pel que fa a melmelades com per trobar o retrobar poetes i poemes.

Abans de llegir les receptes del codonyat hi ha una xicoteta història d'aquesta fruita que inclou els poetes que l'han cantada. Qui no coneix el codony?, una fruita de formes exuberants i aromes encisadors que el codonyer, arbre de branques tortuoses i flexibles, que molts veïns com jo cultivem per a consum propi, que darrerament se'l veu com un fruit exòtic a les botigues, però no cal que ens enganyen, les varietats que es cultiven tot i ser més vistoses només aprofiten per fer codonyat, i això en aquests temps que corren, de menjars preparats als aparadors, porta la seua feina i el saber fer. 

codonyer, collita 2012: Mercè Lloret

 I comencem pel poeta àrab Imru Al-Qays que va viure al segle VI d.C. que compara la seua enamorada amb el codony, fruita que la cultura mediterrània simbolitza amb l'amor. Aquest poema com el següent només els tinc en la traducció feta a l'italià, però després de llegir-los unes quantes vegades la musicalitat d'aquesta llengua se'm contagia i pràcticament s'entén el sentit de l'enamorat. Era massa, demanar més traduccions ràpides, una vegada bé, però dues, demana una planificació de treball per al bloc que de moment no tinc previst.

LEI HA IL GUSTO DI MELA COTOGNA

Con gli occhi di gazzella, sui
collo una vena pulsa,
e i capelli sciolti ondeggiano
sulla schiena;
Il suo viso ha la luce della spada tagliente
da un fabbro forgiata fino alla cecità, forse.
La sua mano è abbellita da dita de frange
lentamente tornite, di seta profumata.
La curva del polso è tanto perfetta
che la guardi senza stancarti di ammirarla: è agata.
Verso l'uomo dal suo letto si china come la duna
con fianchi di sabbia lentamente inclinati.
Come una antilope viene a pascolo di erba,
come una gazzela se ne va, saettando l'aria.

També és el cas del visir Chafar ben Utman al-Mushafi de l'Andalusia del X d.C., que va dir:

"E di color giallo, quasi portasse una tunica di narcisso, e profuma come muschio di penetrante aroma,

Dell'amata ha il profumo
e la stessa consistenza del cuore,
ma dell'amante appasionato e macilento ha il colore.

Il suo pallore è un prestito al mio pallore,
il suo odore il respiro della mia amica

Quando un giorno si tu maturata sul ramo
e le foglie le ebbero steso manti di broccato

Protesi soavemente la mia mano per coglierla
e posarla come un bruciaprofumi
al centro della mia sala,

Indossava un vestito de lanugine cinerina
svolazzante sul liscio aureo corpo

E quando nuda restò nella mia mano
priva anche della sua camicia di narciso

Mi fece rammentare quel che non posso dire,
e l'ardore del mio fiato
la fece tra le mie dita avvizzire."

Indagant una miqueta per la xarxa, i amb l'ajuda de la magnifica pàgina web que gestiona l'Eduard J. Verger des de fa molts anys, he trobat que també els nostres poetes han glosat aquest fruit tan provocador i sensual, 
 
diu Marià Manent, La ciutat del temps, Barcelona, 1961.

A MITJAN SETEMBRE
[...]
Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l’aigua se’ns apaga.
L’argent de l’albereda té el primer
tremolor d’un or vague.
[...]

o Josep CARNER, Obres completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1968. 
 
ELS CODONYS TARDORALS

Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,
té una blancor molt gerda en tot el cos diví,
i corre, embriagada de tanta jovenesa,
i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.

Però ja saps com elles es tornen malgirbades
per fills i feines, o perquè no n’han tingut,
i amb cara tediosa caminen desmarxades
i són codonys, diries, el fruit més boterut—.


I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,
nosaltres rondinem, esgarriant les passes,
i flagel·lem el dia amb folles amenaces,
saturns a la memòria del goig mal escampat.


Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,
dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,
i si l’amorosim al caliu de la llar
i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.

Ara bé, en clau de proximitat, no puc deixar de banda un dels nostres poetes actuals per excel·lència com és Josep Piera, que té un grapat de versos dedicats al codonyer i als codonys escampats per tota la seua obra, que va tindre l'amabilitat de deixar-me uns versos preciosos– inèdits- en què la veu potent i personal de Piera expressa en poques paraules tot el que jo he intentat escriure al llarg d'aquestes ratlles i que titula

SETEMBRE

Per a mi, antic com sóc,
setembre és el mes més dolç de l’any,
el temps d’or del raïm, quan daura
el cor dels melons, i les figues
insinuen una gota assolellada de mel;
quan s’acotonen de groc olorós els codonys,
i les magranes, ai, les magranes
volen esclatar vermelles de goig.
Setembre és l’estiu madur,
no l’inici de cap trista tardor.


Codonyat a punt de menjar del 2011:Foto Mercè Lloret

Mentre gaudisc d'aquests versos i d'un bon tros de codonyat que em queda de l'any passat, he confiat la traducció dels versos àrabs en bones mans, com va fer també en l'esplèndida traducció de El Jardí llunyà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada